« 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 »
SECCIONS

Inici
ForatSutra
La Columna
Tires
Clatellòmetre
L'Oracle

Contacte

GENERADORS

Noms de pagès
Poemes Catalans
Sectes
Reencarnòmetre

ENLLAÇA'NS






enllaça'ns
ENLLAÇOS

catapings
musicamp3
bcnskyline
blocat
racocatalà
viasurf
seo consultant
sergiovillalba


dj further
laMundial.net
maestria de estilos
marc parrot
sonorate
subversive



HOOLIGANISME






COL·LEGUISME

allò que veig
basta de bastas
calítoe
dreadful
embut
erik
ester
flatline
flop!
gemmablog
gumets
jun
lladre
marianitu
mek
menxu
més marge!
nanda
nikto
proudemax
ramon
roger
teseache
trampoline
victima10



.

Llicència Creative Commons

Get Firefox!

31.12.05  Feliç Any Nou!

Ja ho tenim tot preparat per celebrar el Cap d'Any. El temps i les obligacions estrenyen, i el preu és tenir això a la deriva. Hi ha un munt de coses per explicar, que a dues hores i mitja de l'entrada del 2006 ni deixarien gaudir de la celebració familiar ni -no ens enganyem- a aquestes hores ningú se les posarà a llegir.

Tot i això, no podem acomiadar l'any sense dir quatre paraules, tot i que siguin seques i més serioses que de costum. Ha estat un bon any per El Forat, en general: hem estat personatges de còmic a Foratrix, ens hem demelenat amb els generadors, i s'han fet ressò de la web un munt de mitjans; en especial hem d'agrair a RAC105, SER Catalunya i CityTV l'spam mediàtic que ens han fet per la patilla (una abraçada al Llucià, al Crisol, i als seus respectius equips).

Per acabar i no perdre'ns la borratxera descomunal d'aquesta nit (que promet!), us transmetem a tots, sense excepció, un desig ja habitual, però de tot cor: que l'any que arriba vingui farcit de bones sorpreses, millors que l'any que deixem enrera. Una abraçada i, com no...

FELIÇ ANY NOU

Sergi
15 comentaris | enllaç permanent
21.12.05  Caient de Roma

Havent tornat de la Ciutat dels Set Turons, geogràficament situada als cordons de La Bota, i després d'haver viscut entre romans el temps suficient per saber que on millor poden ser és ben lluny, em sento amb l'obligació de parlar d'aquesta ciutat que, més que un nucli urbà, és un tros d'història incrustat al mapa. Parlem, doncs, de Roma.

Roma és una ciutat que podem reconèixer, bàsicament, perquè els seus monuments no caben a la càmera de fotos per molt que t'allunyis. Hom pot passejar per Roma i farcir gigabytes amb fotos i fotos dels milers de monuments i restes històrics espectaculars que apareixen quan girem qualsevol cantonada. Els romans estan orgullosos dels seus monuments que, val a dir, estan impecables. De fet, els romans han invertit tant de temps i diners per restaurar i acondicionar els seus monuments per a fer-los evitables, que s'han oblidat d'arreglar els carrers de la ciutat. Això, o és que els hi encanten les llambordes. No havia vist tanta llamborda junta des de l'escena de la lapidació a Barrabàs (ja disponible en DVD, per cert). Els carrers i les voreres estan tan oberts, i tan plens de forats, que un arriba a pensar que Joan Clos és el Pare Noel. Caminar per Roma i mirar cap amunt és, directament, un suïcidi. Després d'ensopegar per enèsima vegada amb les -diguem-ne- irregularitats del terreny, acabes descobrint què és allò de la caidita de Roma, fins al punt de sentir-te humiliantment part de la història.

Però si una cosa té Roma, per sobre dels monuments i les llambordes, és Espanyols. Però Espanyols amb E majúscula, perquè no parlem d'europeus corrents, no: els Espanyols, a Roma, són arquitectes, arqueòlegs, i Doctors Honoris Causa en qualsevol matèria que tingui que veure amb pedres, civilitzacions antigues i aportacions històriques d'alt nivell. Quan un passeja per Roma i sobtadament escolta coses com "Esto es como España pero, por lo menos, elevado a lo cuadruple", es pregunta com collons després de l'Imperi Romà, l'Imperi Espanyol va arribar a ser el més important del món*.

Tornem al tema urbanisme: Roma només té dues línies de Metro, que creuen la ciutat en forma d'una gran X, que passa per bona part dels monuments més visitats. Un es pregunta perquè collons a una ciutat com Roma no hi ha més línies de Metro, i la resposta apareix sola quan pensem en la de tones i tones de documents històrics en forma de pedra que poden apareixer fent un forat a terra. Perquè a Espanya surten entrenadors de futbol de sota les pedres, però a Roma surten pedres de sota les pedres. Aquesta manca de transport subterrani a una gran ciutat com aquesta, fa que proliferin les línies d'autobús i, sobretot, els desplaçaments en cotxe i motocicleta. Arribat aquest punt podem afirmar que, creuar un carrer a Roma, no té res a envejar al paracaigudisme, i podríem encabir-ho dins la categoria d'esports d'aventura. El tòpic que diu que els romans condueixen molt malament és completament fals; la realitat és que condueixen com uns Putos Kamikazes. On són els semàfors a Roma? Nosaltres encara els busquem.

Però els romans ja s'han acostumat a aquest caos circulatori de la ciutat. Els vianants creuen els carrers pel mig (que dius: són de Sants?), els cotxes es tallen els uns als altres, i ningú s'escridassa; simplement ho accepten com a un fet normal. I ja que se'ls hi en fot qui tingui prioritat als carrers, on t'hi podries jugar la vida, no és estrany descobrir que els habitants de Roma no respecten ni les cues i es colen per tot arreu on poden, i el curiós és que a aquells que esperen a la cua no sembla que els hi importi gaire.

Tot i això, un cop acostumats a la caòtica voràgine urbana d'aquesta ciutat, val a dir que ens han tractat molt bé, i que havent fet volar els diners (i mai millor dit) a la Fontana de Trevi, i en compliment de la llegenda, només cal esperar que el temps ens hi torni a dur. Fins aleshores, a rivederci, Roma.

____

* Un també s'adona que, amb elements així, la inquisició no era una idea tan descabellada.

Sergi
9 comentaris | enllaç permanent
22.11.05  Sexi!

"Perquè sóc tan sexi? Perquè m'han fet així?" Molts ho canten, però molts d'altres ens ho preguntem contínuament. "Déu meu! Perquè tant a uns, i a d'altres tan poc?". Segur que ets d'aquells que es mira al mirall i no pot evitar fregar-se els mugrons i posar cara de vici. I total, perquè? Perquè som sexis. I és que qui no és sexi? Bé, d'acord, hi ha certs individus i indivídues que ja venien així de fàbrica però, al cap i a la fi, amb una mica d'estil, tots tenim un 'no-sé-què'.

Es diu que algú és sexi quan et causa atracció, quan té aquella cosa que ens fa girar el cap, ja sigui perquè està bo o bona o perquè és atractiu o atractiva. I és curiós, això, perquè diem que algú està bo quan té un cos d'escàndol, normalment d'algú jove; però quan algú és atractiu, ens referim a algú que, o bé no és prou guapo per ser guapo, o a algú que ha assolit cert encant amb l'edat. Perquè una cantant joveneta pot ser sexi, però també pot ser-ho aquella vella glòria del cinema, o aquell presentador de les notícies. Tots som sexis, joves o madurs, alts o baixos, prims o grassos.

Però què vol dir, realment, la paraula sexi? Per començar, és una catalanada (i molt probablement, me l'he tret de la màniga) de la paraula anglòfona sexy. Com traduir-la? Bé, si ens posem a exemplificar, podem dir que: si fog és boira en anglès i foggy és boirós, de la mateixa manera que stick és enganxar i sticky enganxifós, si tots sabem que sex és sexe, sexy serà sexós... o sexifós, o qualsevol paraula que comenci amb sex- i tingui relació amb el fornici o amb el Pensament Únic. És a dir, que quan diem que algú és sexi, simplement estem dient que aquella persona té una qualitat sexual fora del normal (que te'l follaries, vaja). I si tenim en compte que tot Cristo té un punt sexi, més val que oblidem l'arrel etimològica de la paraula, perquè podríem acabar en bacanal.

Serà que els catalans som una nació d'estufes mòbils? Serà que ens estem alliberant física i espiritualment? Serà que tots els anys de repressió i pelamentes clandestines del passat estan aflorant en forma de mar d'hormones ferotges? Hem d'acceptar-ho, som una nació de catxondos, en ambdós sentits, i hem d'aprofitar-ho. Sens dubte podem parlar-ne, però molt més important encara és que ens hi posem, que la teoria és molt bonica, però la pràctica és orgàsmica.

___

Per cert, no oblideu el tema 'sexi', perquè aviat engegarem un 'sexiòmetre' que necessitarà la participació de tots i totes. Tingueu-ho present, i si ens quedem adormits (com ha passat aquestes setmanes d'abscència) foteu-nos bronca, que ho mereixem (això sí, no tant com d'altres).

Sergi
18 comentaris | enllaç permanent
29.10.05  Reencarnòmetre

 

És que no cal ni explicar-ho... x'D
Va, un nou generador, pa la saca!*

____

* Al sarró!

Sergi
28 comentaris | enllaç permanent
26.10.05  Circulant, capítol 1: El Bufòmetre

Les normes de circulació són una jungla, i els encarregats tant de crear-les com de fer-les complir són, o bé uns salvatges, o bé uns goril·les amb la capacitat mental d'un ficus. Així que vist i reafirmat que el món autoescolístic és un catxondeig, no he pogut evitar iniciar una sèrie lúdico-constructiva on explicar les contradiccions i les anècdotes d'aquest món tan còmic i absurd, que és el Món del Conductor.

Al capítol d'avui us parlaré, breument, sobre els controls d'alcoholèmia, un tema apassionant. Qui és susceptible d'ésser aturat per sotmetre's a un control d'aquest tipus? Apuntem, que ve una definició de llibre:

"Tots els conductors de vehicles, incloses les bicicletes (!!!), així com aquells usuaris de la via implicats en algun accident de circulació queden obligats a sotmetre's a les proves que s'estableixin per a la detecció de les possibles intoxicacions per alcohol."

Així doncs, segons el manual del conductor, ja pots estar guanyant el Tour, que si els hi surt dels collons, t'aturaran, i més val que no protestis, perquè poden denunciar-te per desacato a la autoridad, siguis o no tête de la course. De la mateixa manera, i com a implicat en un accident, ja pots estar mig mort i amb el cap obert, que si t'obliguen a bufar, bufaràs. I no t'hi neguis, perquè poden denunciar-te per desangramiento sobre un agente del orden público. Com a usuaris de la via, també són susceptibles de passar la prova tots aquells treballadors de la Renfe, FFCC i Metro (sí, una mica pillat, aquest).

Així doncs, en què consisteix aquesta prova? És senzill: et ve un urbano, t'atures, surts del cotxe, i et treu un artefacte que sembla un mòbil dels primers que van sortir, però que té un extrem per on has de bufar. Et diu: "sópleme aquí", i tu: "sí, ta puta mare, te va a soplar!" I ell: "no, no, aquí en el aparato". I tu: "usted es un pervertido!" I així acabes al calabós. Si un urbà et diu que bufis, tu bufa i calla*. Aquest aparell, que la professora ja m'ha deixat clar que "no Llorens, no se dice soplómetro. Se dice etilómetro" (i que jo he respost amb "aaah! Vols dir allò que posen a les portes de les autoescoles perquè bufin els professors?") calcula el nivell d'alcohol en l'aire de la persona que hi bufa. Val a dir, que el 'pitorro' de l'aparell el canvien cada cop que algú ha de bufar, el que ja no sé és què en fan amb els 'pitorros' usats.

Un cop has bufat l'aparell, aquest et torna un resultat. Si dones negatiu (és a dir, que no passes de la taxa permesa d'alcoholèmia), puges al cotxe i te'n tornes cap a casa o cap on anessis**; si dones positiu (que has mamat, vaja), et deixen per allà voltant fins que passen deu minuts. Passats aquests deu minuts, et fan tornar a bufar; si dones positiu, hauràs d'aturar-te fins que se't passi la mona que duus a sobre, però compte! Si dones negatiu en aquesta segona prova, pots fotre el camp sense cap tipus de càrrec.

Però què passa quan vas fins al cul... però no d'alcohol? Bé, s'ha donat el cas (i no diré qui m'ho ha explicat, perquè el Sánchez s'emprenyaria si digués el seu cognom) que et paren per fer el control d'alcoholèmia i dones positiu, amb la conseqüent aturada de cotxe i sanció corresponent. Aleshores aturen a un altre cotxe que va fotent cops de volant per la carretera, i de dins surt un paio que no s'aguanta dret, posat fins el cul de psicotròpics, però que a l'hora de bufar no només dóna negatiu, sinó que dóna zero. Evidentment, encara no s'ha inventat cap farlopímetre portàtil, així que l'agent, ocupat com està, deixa que el ionqui en qüestió foti el camp sense càrrecs, mentre tu t'ho mires des del teu món etílic, i penses que, realment, has de deixar la beguda. Aquest cas és flagrant, però això no és un dels pitjors exemples de com de mal muntat està això dels controls d'alcoholèmia. Per exemple, a tu t'aturen i dones positiu en les dues proves i, evidentment, no estàs capacitat per tornar a agafar el cotxe, però resulta que no vas sol, i un dels teus companys haurà d'agafar el cotxe perquè tots pugueu tornar a casa o on sigui que heu d'anar. Doncs bé, la persona que conduirà el cotxe, davant la incapacitat de l'anterior conductor per dur-lo, NO PASSARÀ CAP TEST D'ALCOHOLÈMIA en aquell moment. És a dir, que tu te'n vas a fer la ruta del Bakalao i et fots de cubates, i com que ets el que va menys perjudicat, condueixes tu. Però és clar, t'aturen i et diuen que tu no portes més el cotxe, que el portarà un dels teus companys, responsable com una Mare de Déu.

Total, el control d'alcoholèmia -com tants d'altres- és un exemple del catxondeig que envolta a les normes de circulació. I ja sabeu, si bebeu, no conduiu... ni us feu Guàrdies de Trànsit.

____

* Però total, en aquest país ja estem acostumats a aquests tipus d'ordres, ja sigui "bufa i calla", "come y calla" o "tú sigue que yo te aviso".

** En aquest cas, està permès cagar-te en tot l'arbre genealògic de l'agent que t'ha aturat, puix que ens trobem a una distància prudencial de més de 50 metres de l'individu en qüestió.

Sergi
10 comentaris | enllaç permanent
25.10.05  Escola d'atropellar

Sí, ja sé que 'atropellar' està mal dit, però si en matèria automoibilística ni això se'm dóna bé, perquè collons matar-me a dir-ho correctament? Total, si al volant duraré dos dies. Sí, ho confesso, no sé conduir. Em fa por conduir.

Sí, ho sé, ja sóc mig pureta i encara sóc d'aquells que, quan imita algú que va conduint, mou les mans cap a un cantó i l'altre, com si en lloc d'una carretera, hi hagués una muntanya russa. No sé conduir, ja ho he dit abans; no té més. I ara, després de tot aquest temps, els de l'autoescola ja han arrencat els cartells de 'es busca' amb la meva foto de les parets. El dia que vaig tornar a l'autoescola, no sabien ni qui era. Mira si es va estranyar la secretària, que em pregunta "el teu fill venia fa un temps aquí, no?", que vaig haver de respondre-li "no, no, si era jo, però fa tant de temps que no devia ni haver fet el canvi". Tot i així, ni ella ni la professora se'n recordaven de mi, i no hi van caure fins que dúiem vint minuts de classe. I és aquí on et preguntes: si ni una ni l'altra s'ha adonat que sóc jo, després d'avisar per telèfon que tornava a classe per evitar-los l'ensurt, qualsevol pot entrar allà a fer classes gratis, sense que li preguntin res, no?

Sigui com sigui, ja per calmar els ànims del personal que es preocupa per mi, diré que les classes van força bé. Ara ja sé que què és un 'cambio de rasante', un 'arcén', i que el 'pito' només pots tocar-lo en comptades ocasions, i que si el toques al carrer et poden multar (com si anés pels llocs tocant-me el 'pito', saps?). Sí, perquè les classes d'autoescola són en castellà! Només conec una persona que ha fet les classes a l'autoescola en català, i és algú que viu a Banyoles; però és clar, a Banyoles són tant de la ceba, que fins i tot el monstre de l'Estany ha de tenir el nivell C per habitar aquell bassal, o l'alcalde el fot fora.

És curiós això de les classes en castellà, l'he parlat més ara en uns dies, que en els últims cinc anys. Entre el castellà i els pòsters de Ferraris a les parets (del 'todo a un leiro'), les representacions de motors i els panells de senyals de trànsit, donen a l'autoescola un aspecte més carrincló i canyí que els decorats de les gales de Televisió Espanyola. Creuar la porta d'aquell local és com anar enrera en el temps, i aparèixer a la 'Transición' o, en el pitjor dels casos, qualsevol Àrea de Servei actual (iaios alemanys dinant a les 12 del matí no inclosos). Si és que només cal obrir el llibre i fer una ullada a aquell disseny de colors, que sembla que l'hagi fet el creador dels Teletubbies. I què dir de les fotos? Si les carreteres i els cotxes de les fotos són representatius de l'Espanya del Segle XXI, que es pari el món, que jo em baixo! Si és que tot són Renault 5 davant de semàfors i camions del butano estacionant! Si és que és igual que trigui 20 anys en treure'm el permís, perquè les fotos seran sempre les mateixes, i reobrir el llibre serà com tornar a l'EGB.

Sigui com sigui, encara no tinc ni la teòrica, i no avancem esdeveniments, perquè a aquest pas se la treuran els meus néts abans que jo. No vull ni pensar en la pràctica, perquè si hi penso, em surten tires com la de sota. En fi... ja us aniré informant dels meus progressos autoescolístics i, en el millor dels casos, d'on surto a fer pràctiques, no se us acudeixi sortir al carrer a aquella hora. Al costat meu, Farruquito pot ser la Heidi.

Sergi
11 comentaris | enllaç permanent
18.10.05  Vull forrar-me sense fotre brot

De cop i volta apareix en Defunkid a la feina, i em diu que els anuncis de Google AdSense funcionen, que de tant en tant t'envien un xec a casa, i que ho cobres sense problemes. Com és un tio seriós, tot i ser un paio agitanao bastant de la broma, i a més li tinc força apreci, em mira amb cara de ministre i em diu que sí, que ell no ha tingut cap problema, i que ja ha cobrat un parell de cops; que al Forat hi tenim moltes visites, i que segur que en traiem alguna cosa. Em rasco el nas i penso que sí, que amb l'ordre actual d'unes 4000 visites per dia*, alguna cosa en podem treure. Per això m'he animat a provar l'invent, que podeu trobar a sota de tot, a la columna de la dreta. Funcionarà? Ves a saber. Si hi aneu fent clic de tant en tant, ja us ho explicaré. Això sí, tot el què entri a través d'aquest sistema d'anuncis de Google, serà reinvertit en la web, així que ja podeu dedicar-hi punxant quan us en recordeu, que igual després tenim màrketing de la web.

Parlant de màrketing (i deixant a banda el tema camisetil, que no és el moment, encara), i aprofitant per fer un mini-estudi de mercat, algú vol fundes de mòbil del Forat? x'D

I ja per no semblar tan pesseteros (ara seria eureros), i dedicant una especial menció a un dels esports nacionals preferits de l'audiència, com és el voler cobrar sense fotre brot**, no vull anar-me'n a dormir sense fer menció a un anunci que escolto sovint a la ràdio. L'anunci fa, més o menys, així:

Un tal Marc: Tant de bo fos instal·lador electricista!"

(soroll de vareta màgica. El tal Marc desperta en un somni)

Treballador1: "Marc, pots mirar aquest plànol?"
Marc: "Plànol!? Això és una obra!?"
Treballador2: "Marc, pots venir a ajudar-nos?"
Marc: "Però si sóc l'instal·lador!"

OFF: Si, com en Marc, vols ser instal·lador electricista,
apunta't a CCC i bla bla bla... Aconseguiràs el títol sense
bla bla bla...

Total, que vénen a dir-te que amb els seus cursos, i sense tenir una formació com Déu mana, pots arribar a ser instal·lador electricista, o obtenir qualsevol dels títols que regalen amb els seus cursos. I crec que no saben quanta raó tenen al fer aquest anunci, perquè segur que si et treus qualsevol títol amb CCC, si després et foten a una obra, o a l'entorn laboral que sigui, et trobes en la mateixa situació que el tal Marc: que de cop no saps on cony ets, ni saps què cony has de fer. Jo no sóc vell, ni savi, ni tan sols un tio amb una intel·ligència destacada, però per favor! Si algú vol aprendre una professió, que estudïi a un lloc com deu mana, o faci pràctiques intensives a un taller o una empresa, o fins i tot que aprofiti els seus enxufes, però no us em foteu a fer un curs d'aquests, criaturetes, que podeu acabar com el Micaé, que va fer el curs per correspondència d'Estudis Psíquics Extrasensorials i així s'ha quedat. I no cal que sortiu a la tele fent Shu! Shu!, que amb un que surti fent el cangur com un gilipolles***, ja n'hi ha prou.

____

* No és conya, no. La culpa és d'en Llucià, que ens treu a RAC105 i a CityTV, i també dels del Minoria Absoluta i tots aquells que ens esteu mencionant i enllaçant de cop.

** Precisament el què intentem, posant els anuncis de Google.

*** Parlant de gilipolles****, baixeu-vos l'entrevista de Lari & Gafa. Brutal!

**** No és que ells sigui gilipolles. Vejam si m'explico... Que... bé, baixeu-ho i ja veureu x'D

Sergi
13 comentaris | enllaç permanent
16.10.05  Sí, era jo

 

 

1. Sí, era jo el de la tele.

2. Sí, he saltat fent de Maragall.

3. I també he fet el cangur.

4. I està gravat.

 

Sergi
16 comentaris | enllaç permanent
Dimbo
Última tira
LA FRASE

"que la gent ja no sap què pensar de nosaltres, i per no fer l'esforç, directament ja riuen" (mentre no decideixin matar-nos...)

LA COLUMNA

Metges

Només hi ha metges saludables a la TV. Estàs assegut a la sala d'espera i veus com va passant el personal. Mires la senyora del costat, o la mare amb la nena, o l'àvia que mira el terra, i penses què estan fent allà. Curiosament sembla que estiguin molt més saludables que la majoria de metges. Els més vells presenten tota la varietat de vicis sintomàtics, dormir poc, tabac, alcohol i infermeres. Els metges joves estan més pendents de la nova de urgències, que fer-te una mica de cas i és quan et tornes invisible. De vegades per trencar aquella fredor et pregunten quatre tonteries, com per fer-se més propers. Em recorden als taxistes que pretenen començar a parlar d'algun tema i com moltes altres coses quan no hi ha ganes, no n'hi ha. Per això no entenc que, després de tot, quan és va al metge anem en taxi.

GENERADOR DE POBLES
DESCARREGA


descarrega'ls!
Aquesta web està sota llicència Copyleft Creative Commons