« 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 »
SECCIONS

Inici
ForatSutra
La Columna
Tires
Clatellòmetre
L'Oracle

Contacte

GENERADORS

Noms de pagès
Poemes Catalans
Sectes
Reencarnòmetre

ENLLAÇA'NS






enllaça'ns
ENLLAÇOS

catapings
musicamp3
bcnskyline
blocat
racocatalà
viasurf
seo consultant
sergiovillalba


dj further
laMundial.net
maestria de estilos
marc parrot
sonorate
subversive



HOOLIGANISME






COL·LEGUISME

allò que veig
basta de bastas
calítoe
dreadful
embut
erik
ester
flatline
flop!
gemmablog
gumets
jun
lladre
marianitu
mek
menxu
més marge!
nanda
nikto
proudemax
ramon
roger
teseache
trampoline
victima10



.

Llicència Creative Commons

Get Firefox!

30.09.02  A l'espera

La veritat és que aquesta cançó em va bastant bé, tot i que l'atzar ha estat l'únic que ha mogut un dit perquè sigui així. Vosaltres esteu cada dia aquí esperant a que jo escrigui alguna cosa mínimament interessant, i jo ara estaré uns dies sense escriure, i us mereixeu una explicació. La història és aquesta: després d'un estiu sense vacances reals (ja m'he encarregat jo de crear unes vacances imaginàries a l'alçada de les circumstàncies) m'han donat una alegria, en forma de 13 dies de vacances. Quan me'n vaig? Això voldria saber jo!

L'anada depèn d'una cosa tan senzilla com un desviament telefònic, però ara no explicaré la història sencera, més endavant potser m'animo :) El fet és que, a partir del moment que sigui operatiu aquest desviament, tinc 13 dies de vacances, i m'hauré de moure molt ràpid per preparar i executar el meu viatge. La previsió és marxar dimarts a la nit, i ja estem a dilluns, així que només queden unes hores. Però és clar, un servidor no se'n refia d'aquestes coses, i existeix una certa por que no pugui ser així.

Espero desparèixer uns dies pel nord de la península, i moure'm amb el mar, ja que tindré la sort de poder recórrer les millors platges del País Vasc i, qui sap, potser fem una petita escapada inesperada. Després d'aquest petit tour, aniré cap a l'oest (fa un any hi vaig deixar una part del meu cor, i allà s'ha quedat, entre onades atlàntiques i ampolles buides d'Estrella Galícia).

Així que, molt aviat, us tindré uns dies sense posts, però serà per una bona causa. Cada dia escriuré el meu propi Quadern de Bitàcola, així que us prometo que vindré carregat amb nou material i més ganes que mai (a més, els meus companys de viatge són l'Edgar i el Willy... així que tindrem material de sobra -què us hi jugueu a que hauré d'ampliar la secció de les frases?-).

Bé, a partir d'ara, estaré alerta del ditxós desviament i, un cop operatiu, sortirem disparats cap allà. Així que és possible que aquest sigui l'últim post abans de marxar.

Així que desitgeu-me sort, que funcioni el $%@/* telèfon i me'n pugui anar de vacances uns dies. Una abraçada molt forta a tots! Pensaré en vosaltres :*

Sergi
0 comentaris | enllaç permanent
28.09.02  Zanpo!
Una altra joya d'aquestes que només es troben un cop de tant en tant. Potser heu sentit a parlar de ciutats virtuals, com per exemple Icontown. L'únic problema és que el Sr.Be, el webmaster, ho actualitza manualment, i moooolt de tant en tant. Jo mateix havia enviat el meu edifici a la web, ara farà un any i mig, però no hi ha manera que el pugi. Però he descobert una nova ciutat virtual, molt millor i actualitzada al moment! :D Es tracta de Zanpo, una ciutat fet en flash, on pots fer caminar un robot que explora tot el mapa. A més, el constructor d'edificis és genial! :D No et pots perdre aquesta pàgina!
Sergi
0 comentaris | enllaç permanent
20.06.02  La nata

 

Perquè quan parlem de desequilibri biològic, d'energia malgastada i de l'abús de recursos SemprE pensem en els arbres, en el petroli, en l'urani i en l'ozó? Últimament he estat donant voltes al tema, mentre em prenc uns Frosties de Kellogg's (poderosaenergíadespiertaeltigrequehayenti -per això els prenc-). Així he acabat cloncloent que, quan parlem de desequilibri natural i biològic, hem de prestar especial atenció a la nata. Vosaltres us heu adonat de la de litres i litres que malgastem de nata al llarg de la nostra vida? La meva investigació, com totes les bones investigacions, té la seva part de càlcul. Així doncs...

Si cadascú de nosaltres, menja una mitja d'un flam per setmana, i l'any té 52 setmanes, podem afirmar que una persona 'del montón' menja cada any 52 flams (independentment del sabor de vainilla o d'ou). La meitat d'aquests flams els mengem amb nata (26 flams), posant-hi uns 15 grams de nata per flam. Això suma un total de 390 grs de naata per persona i any. Si un pot de nata mig conté 250 grs de nata, això fa 1'56 pots de nata per persona i any. I posant que l'esperança de vida d'un català està en 83 anys i mig, tenim que, un català mig, al llarg de la seva vida, consumeix 130,26 pots de nata a la seva vida. Si això ho multipliquem per 6 milions de catalans, podem resoldre que: cada generació de catalans, consumeix 781.560.000 de pots de nata.

Però aquest no és el problema que ens preocupa. Algú de vosaltres ha aconseguit mai acabar un pot de nata? No! Perquè quan s'acaba el gas, sospeses i encara notes aquell pes a dintre. Aleshores ve quan sacseges pim pam amunt i avall, però no surt; que fins i tot fem allò de posar-nos el 'pitorro' a la boca i xuclar endins mentre apretem, que després parles amb veu de barrufet de tot el que empasses. Aquí és quan la mama ve i diu allò de 'neeen, cap per avall, que sinó se'n va el gas i queda tot avall!'. I et foten unes bronques... Però és igual, perquè per molt que ho posis cap per avall. queda aquell pot que segueix pesant, però que no té gens de gas. Tot això que queda, són 100 grams de nata acumulada allà sota, tota revinguda. Doncs si multipliquem aquests 100 grs de nata desaprofitada per 781 milions 'i pico' de pots de nata, tenim un total de 78.156.000.000 grams -més de 78.000 tones de nata que gastem els catalans cada generació !!!!

Solució? Boicotejar la ATO. Però com la violència no és el meu estil, proposo que oblidem el consum de nata, que oblidem que la nata existeix... mengem-nos els flams sols! També podria solucionar-se comprant aquella nata que ve en uns 'tupperwares' de tapa blava, que es menja amb cullera. Però és clar, com no té sucre i a ningú li agrada, tots a comprar nata d'esprai! Saps aquell gust de la nata sense sucre, que et deixa com a mitges? Doncs molt malament. Perquè el nen es mengi un flam amb nata, o algú vulgui sorprendre amb unes maduixes amb nata a la seva parella, o perquè aquella parella del tercer calmi el seu mar d'hormones rugents untant-se amb nata, estem fent perillar el futur de les generacions catalanes. Hem de donar exemple, fer gala de la nostra solidaritat, i deixar de consumir nata, per mantenir l'ordre mediambiental. A què? Que no? Ja voràs tu!

Sergi
0 comentaris | enllaç permanent
05.06.02  El Servei

Em venia de gust posar un relat que vaig escriure fa uns dies. No sóc Josep Pla, però de vegades va bé desfogar-se escrivint. No us fixeu molt en com està escrit (principalment perquè he fet una traducció del castellà, com el vaig escriure en un principi). Bé, aquí el teniu...

EL SERVEI

  S'havia vestit per l'ocasió, tot i que no estava molt segura sobre quin tipus de roba mereixia tal ocasió. En algunes pel·lícules havia vist escenes que evocaven aquell moment, tot i que no els aconseguia establir un comú denominador, respecte a l'aspecte físic. De totes maneres, el seu aspecte la feia sentir diferent, i tenia la sensació que tothom la mirava pel carrer.

  Caminava mirant el terre, tancant els ulls, intentant calmar els nervis que es reunien a la boca de l'estómac. "Els nervis del primer dia", va pensar. "Amb el temps desapareixen".

  Pensava en el que trobaria allà, en com havia de comportar-se. Pensava en la nit que va conèixer aquell home, gairebé per casualitat. Recordava perfectament com es va apropar i, amb un gest del cap, la convidava a amagar-se de les mirades indiscretes. I l'hi va proposar. Ella va fer evident la seva indignació "¿Què volia dir amb allò aquell home?!?¿Potser ella tenia cara de quelcom que no era?!?". Ell la va tranquil·litzar i va demanar-li disculpes amb la seva veu tèbia i educada. I tot i que, des del principi, ella no el va suportar, les seves paraules, triades exquisidament, van sonar al seu cap com una possibilitat. Al cap i a la fi, no va semblar-li tan malament... sempre que ho proposessin a algú altre! L'home va treure una targeta de la butxaca interior de la seva americana per si canviava d'opinió.

  Aquella nit no va dormir, pensant en la proposició. Podia trucar-lo, concretar dia i hora, reunir-se al punt de trobada i tornar un cop acabat 'el servei'.

   I ara caminava pel carrer, en direcció al domicili d'aquell home canós de l'americana (ell la va citar a casa seva), preocupada pel seu aspecte físic. Sentia com totes les mirades anaven a parar sobre seu. "Així es guanyen molts diners", va pensar, "fins i tot és sabut que, grans personalitats, deixen quantitats exhorbitants per 'serveis' com aquests".

  Dins seu, ho anomenava 'servei', ja que ho plantejava com un cas de necessitat. Era quelcom puntual que, segons ella, no tenia perquè repetir-se.

   A l'arribar, va trucar al timbre, i sense saber com presentar-se va cridar un "Jo!" que va fer que, més d'un, es girés pel carrer.

  Pujava les escales nerviosa, la simple idea de trobar-se algú a l'ascensor va despertar en ella un pànic sobtat. Pensava si hauria de trucar al timbre, o si la rbria al replà amb la porta oberta.

  Al posar el dit al timbre, la porta es va obrir, i va aparèixer l'home que, una setmana abans, va donar-li la targeta. Ella va forçar un somriure i ell, amb un altre molt més sincer, la va convidar a entrar.

  Va creuar la porta, i es va asseure en el que ella va creure que era una mena de llit, en una habitació a la dreta del rebedor, on la va fer passar. Nerviosa, va preguntar si s'havia d'estirar i ell, sense deixar de somriure, va respondre amb un "Com vulgui". Després, uns tensos segons de silenci, i la promesa d'ell, que allò quedaria entre ells dos.

  Ella es va treure la jaqueta, va tancar els ulls i es va estirar, i va deixar que fos l'home qui comencés amb allò.

  Mai havia anat al psiquiatre, però realment la va ajudar a oblidar la seva mania de sentir-se observada en tot moment.

Sergi
1 comentari | enllaç permanent
Dimbo
Última tira
LA FRASE

"Obre'm, coi! Correo Comersial!"

Sabina

+ frases
LA COLUMNA

Metges

Només hi ha metges saludables a la TV. Estàs assegut a la sala d'espera i veus com va passant el personal. Mires la senyora del costat, o la mare amb la nena, o l'àvia que mira el terra, i penses què estan fent allà. Curiosament sembla que estiguin molt més saludables que la majoria de metges. Els més vells presenten tota la varietat de vicis sintomàtics, dormir poc, tabac, alcohol i infermeres. Els metges joves estan més pendents de la nova de urgències, que fer-te una mica de cas i és quan et tornes invisible. De vegades per trencar aquella fredor et pregunten quatre tonteries, com per fer-se més propers. Em recorden als taxistes que pretenen començar a parlar d'algun tema i com moltes altres coses quan no hi ha ganes, no n'hi ha. Per això no entenc que, després de tot, quan és va al metge anem en taxi.

GENERADOR DE POBLES
DESCARREGA


descarrega'ls!
Aquesta web està sota llicència Copyleft Creative Commons