« 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 »
SECCIONS

Inici
ForatSutra
La Columna
Tires
Clatellòmetre
L'Oracle

Contacte

GENERADORS

Noms de pagès
Poemes Catalans
Sectes
Reencarnòmetre

ENLLAÇA'NS






enllaça'ns
ENLLAÇOS

catapings
musicamp3
bcnskyline
blocat
racocatalà
viasurf
seo consultant
sergiovillalba


dj further
laMundial.net
maestria de estilos
marc parrot
sonorate
subversive



HOOLIGANISME






COL·LEGUISME

allò que veig
basta de bastas
calítoe
dreadful
embut
erik
ester
flatline
flop!
gemmablog
gumets
jun
lladre
marianitu
mek
menxu
més marge!
nanda
nikto
proudemax
ramon
roger
teseache
trampoline
victima10



.

Llicència Creative Commons

Get Firefox!

01.10.07  Dimbo nº5 (ens fem grans)

 

Sergi
12 comentaris | enllaç permanent
28.09.07  Dimbo nº4 (esports de risc)

 

Sergi
8 comentaris | enllaç permanent
24.09.07  Dimbo nº3 (les drogues són dolentes)

 

Sergi
6 comentaris | enllaç permanent
21.09.07  Dimbo nº2 - On-line de nou!

Dimbo és una llesqueta de pa de motlle preocupada per la realitat social dels productes alimentaris, que viuen en un món consumista que només pensa en menjar-se'ls, untar-los o deixar-los caducar sense tenir en compte els seus sentiments. Estarà una temporada visquent al Forat i apareixent de tant en tant en forma de tira. Així que si esteu avorrits i no sabeu com perdre el temps, sempre podeu passar-vos per aquí i veure si hi ha res de nou. Com veieu, El Forat torna a estar més o menys en marxa, i a poc a poc intentarem que torni a ser una mica d'allò que era abans. I parlant de webloggers reactivats, gràcies al TSH per la ressenya (ara s'està consagrant com a Mr.Ressenya x'D) d'aquesta setmana. Us deixo amb la segona tira Dimbo (podreu accedir a l'arxiu de tires Dimbo a la icona de dalt de la columna dreta), ja hi ha unes quantes més en cua, així que aquests dies tindrem tires assegurades. Apa, a remenar!

Sergi
5 comentaris | enllaç permanent
19.09.07  Dimbo!

 

 

Sergi
9 comentaris | enllaç permanent
18.09.07  L'important és com ho dius

Pensem en aquell amic o amiga que no veus des del juny i ara, en ple setembre, t'explica tot fent un cafè les seves experiències vacancils. Mentre t'explica les seves peripècies a l'altra punta del món* tu penses que gairebé no has tingut vacances, gairebé no has trepitjat la platja  i l'única escapada que vas fer al poble vas haver-te de quedar a casa perquè vas enganxar la setmana de pluges. És a dir, que mentre uns sembla que acumulin totes les anècdotes increïbles, el teu anecdotari d'estiu té una sequera d'aquelles que les granotes han d'anar amb cantimplora.

No t'amoïnis. L'important no és tenir una vida plena d'experiències impactants, sinó presentar-la com si així fos. Ser espectacular no és un privilegi reservat només a uns quants. L'important no és que ho presentis sinó com ho presentes. Per aquesta regla de tres, no cal tenir coses a dir per haver de dir-les. L'important és com les dius.

Si jo vulgués escriure la meva biografia ho faria amb tanta intensitat, que haurien d'inventar un Llibre de Platí per catalogar d'alguna manera el seu èxit de vendes. Qualsevol podria pensar que escriuria tot de mentides referents a la meva persona per autoconvertir-me en una mena d'heroi del qual tothom sentiria la necessitat de llegir, però la veritat (i aquí ve la part truculenta) és que les mentides que escriuria no serien talment mentides, sinó mitges veritats o, per començar a entrar en matèria, "diferents focalitzacions".

Per posar-me a mi d'exemple, jo podria dir que n'Estanislau Verdet i jo ens vam conèixer dalt d'un escenari, cosa que seria certa i, vist d'aquesta manera, bastant espectacular si l'expliques com si res fent un cafè. Qualsevol podria pensar que ell passava per allà mentre jo oferia un recital de piano al Palau de la Música. No és el cas.

També podria explicar que fa unes setmanes els diaris van parlar de mi, i no diria estrictament cap mentida. La decepció arribaria si després explico que, evidentment, el diari en qüestió explicava que al festival Summercase d'enguany hi ha hagut el doble d'assitents que l'any passat, i jo era un d'ells. Vist així, el diari parlava de mi. També podria dir que en aquest mateix festival, que dura dos dies, vaig veure uns 23 grups en concert. Probablement pensaràs que aprofito al màxim les oportunitats i que tu no podries veure'n (o aguantar) ni la meitat. Quan la realitat és que vaig veure 7 o 8 concerts sencers, i el reste de grups només els vaig veure mentre anava camí d'un altre escenari. Però és clar, els vaig veure en concert.

No fa gaire, el meu amic Carles (ara voldrà matar-me) em va trucar per dir-me que es casava. Això és el que explico jo als amics de l'institut quan me'ls trobo a qualsevol lloc. Però en realitat em va enviar un SMS dient-me que el truqués, que tenia una notícia, i el primer que va dir-me quan va despenjar el telèfon va ser: "què? Ja ho saps, no?", vaig respondre que sí i vam parlar de futbol. I això que el tio és publicista. Potser era una campanya de màrqueting viral i encara no me n'he adonat.

Pots ser exagerat, pots ser rebuscat i fins i tot un pèl retorçat. tot depèn de les galtes que vulguis posar-hi en aquell moment. Només cal que plantis la llavor de la teva espectacularitat. El reste, es cou als cervellets d'aquells qui t'escolten.

Això sí, quan es comença no s'ha de parar. Si ara arribes a la feina amb un titular de l'estil "Que fort! He vist a la tele que hi ha una illa on els seus habitants cada dia passen pel foc el que surt del cul d'un ocell i s'ho mengen!" més val que canvïis de tema ràpidament o desvïis l'atenció cap un altre cantó, perquè com els teus companys se n'adonin que en realitat els has explicat que cada dia els anglesos mengen ous de gallina per esmorzar, no voldran que els hi expliquis res més. El proper dia voldràs dir alguna cosa com "Sabeu què?! Ahir vaig veure Gran Hermano...", i et respondran una altra com ara "sí, i hi ha un travesti que se'ls tira a tots i no s'adonen que té tita, no? Au, va!".

____

* Que sovint inclouen els clàssics "aquell dia que ens vam perdre en ple Beijing i vam tornar a l'hotel fent autostop" o "vaig conèixer a Nova Delhi un tio que havia viscut a Vic, ens vam fer amics, i ens va convidar a casa seva a sopar Ranghadangh Dingdong".

Sergi
3 comentaris | enllaç permanent
23.04.07  Per Sant Jordi, un llibre i un ronyó

Si us semblava abusiva la imparable pujada de preus en matèria d'habitatge, coincidireu amb mi amb que, si hi ha una altra pujada de preus també esfereïdora, és la de les roses. Si Rockefeller aixequés el cap -a banda de fotre-se-la amb la tapa-, invertiria en floristeries.

Avui he invertit* la gens menyspreable quantitat de 8€ en una rosa (sense paper, sense cinteta amb la senyera i sense espiga). Gairebé 1.500 de les antigues pessetes en una flor que no durarà una setmana (això sí, segons una treballadora del Metro, era la més bonica que havia vist en tot el dia**). Però el més greu no és que els preus de les roses pugin d'aquesta manera any rera any. El més greu és que nosaltres seguim pagant aquests vuit euros, o quants ens en demanin.

Aquesta tarda, de camí a floristeria, m'he trobat amb dues cues que arribaven a la cantonada del carrer. Li dic a un home: "perdoni, és aquesta la cua per comprar roses?", i em diu: "no, aquesta és la del doctor." I dic: "no sabia que hi havia una consulta en aquest edifici", i em diu: "no, és de la floristeria, però aquesta és la cua per finançar el pagament". I arribo a la porta i em surt un tio amb un bisturí, dient: "què serà? el ronyó o medul·la espinal?". Total, que sortia la gent d'allà i canviava de cua per comprar la rosa, contents per poder fer feliç a la dona, i també perquè et donaven un suc de taronja de Pascual.

És curiós, sempre he pensat que regalar un llibre a l'home i una rosa a la dona, tot i el bonic detall de regalar i rebre una flor tan bonica, era un pèl descompensat. Per aquesta raó vaig decidir, fa uns anys, fer un intercanvi de llibres amb la meva dona cada Sant Jordi. A dia d'avui, crec que canviaré de nou la fórmula: jo li regalaré un llibre i que ella em regali a mi una rosa, així me la venc i puc comprar-me dos llibres. Personalment penso que sí, que és molt millor rebre un llibre que no pas una rosa: dura molt més, no es panseix, i cada any és diferent (sempre que no et regalin un Dan Brown, és clar). Però hi ha un problema, i és que a les dones REALMENT els agrada rebre una rosa per Sant Jordi. Digue'ls-hi romàntiques, digue'ls-hi merdoses, digue'ls-hi que mola més tenir dos regals. Però és així. I d'aquesta manera és com, les dones, un cop més ens han guanyat la batalla.

Però a casa, que som molt de la terra i del comerç just, fa temps que vam decidir-nos a estalviar i no malgastar els diners en capritxos. Per això diumenge vaig asseure la meva dona a la taula del menjador, amb una calculadora i uns fulls de despesa estratègicament situats perquè parlessin per si sols per si un cas no em sortien les paraules, i vaig començar a parlar-li sobre l'economia familiar i l'abusiu creixement dels preus de les roses. No sabia com començar, així que vaig comparar-ho amb el creixement dels preus de l'habitatge, recordant acuradament els cops que tots dos hem assistit a les manifestacions sobre aquest tema. I com que el cervell humà és inescrutable i actua de maneres diverses i misterioses, vaig dir-li: "mira carinyo, els preus de les roses estan pels núvols, així que... No Tindràs Una Rosa A La Puta Vida". Amb una mirada que no tenia res a envejar a un Míssil Balístic Intercontinental, i que suggeria que fer pònting sense corda des de la Torre Agbar podia ser molt preferible a no dur-li una rosa el dia de Sant Jordi, va respondre: "veus el contàiner de l'altra vorera? Ves estudian-te el moviment d'obertura de la tapa, perquè demà al matí serà el primer que hagis de fer quan et llevis... però des de dins".

Seria maco dir que aquest matí s'ha llevat entre roses, que l'he despertada amb el perfum de les flors. Però entre que Sant Jordi ha caigut en dilluns i que encara no he cobrat, ha acceptat una rosa senzilla i nua (de 8€!) i un "T'Estimo?"***. Ara, és al llit esperant a que acabi d'escriure això. I m'hi ha fet un lloc.


____

*I entenem per 'invertir' fer amb els diners l'acció completament inversa d'estalviar-los.

** Recollida de signatures per fer controls d'alcoholèmia als treballadors de TMB, ja!

*** Sí, amb interrogant incorporat.

Sergi
13 comentaris | enllaç permanent
05.03.07  Literalisme incipient

Hola, sóc Sergi Llorens. Potser em recordaran d'altres posts divulgatius com "Altres aplicacions de la nata" o "Els avis i les cues de supermercat". Avui vull parlar-los del Literalisme, una tendència psicopatològica recentment descoberta per investigadors Rambutanesos, i molt poc extesa al nostre país. Són pocs els casos documentats de Literalisme a Catalunya, però no per això menys espectaculars.

Els individus afectats pel Literalisme desenvolupen una curiosa tendència a seguir literalment qualsevol ordre rebuda. Serà millor que ho expliquem amb un exemple.

Fins fa pocs mesos, Norbert H., de Palau de Plegamans, duia una vida normal i fructuosa: recollia els nanos del 'cole', treballava 9 hores diàries a la fleca del poble, i treia a passejar al Llonguet i al Carnisser (els seus gossos dobermann i york-shire mini, respectivament) dos cops al dia. Va ser d'un dia per l'altre, que Norbert va descobrir que la seva vida havia canviat.

"Jo era un home normal", explica Norbert H., "passejava els meus gossos i treballava a la fleca del poble", continua explicant davant el nerviosisme del periodista, que no s'atreveix a replicar-li que ell ja ho ha explicat, això. "Un bon dia, un client insatisfet va engegar-me a pastar fang, i l'únic que recordo és que uns minuts més tard, a l'obrir el forn, totes les baguettes estaven fetes de terrissa".

A pocs quilòmetres d'allà i pocs dies després, a la mítica localitat de Sant Fost de Campsentelles, es registrava un segon cas de Literalisme. Maria Magdalena R., després d'una dura jornada de treball, va arribar a casa i va dir "em moro de son", i va caure fulminada sobre el llit, davant l'estupefacta mirada dels seus fills i marit.

Va ser aleshores quan un equip científic de la UAR (Universitat Autònoma de Rambutà) va interessar-se pel cas. En declaracions al nostre mitjà, un estudiant de Tortosa d'Erasmus a la UAR, va confirmar-nos les sospites. "El Literalisme està introduïnt-se a Catalunya, i tot apunta a que cada cop es registraran més casos com els de Sant Fost i Palau de Plegamans. Ùn país tan ric en expressions col·loquials de sentit figurat com és Catalunya, està abocat a una crisi Literalista."

Des d'aleshores s'han documentat altres casos, com el veí de l'Eixample de Barcelona que passeja pel carrer en banyador i xancletes quan va per la vorera de mar, i amb tot l'equip d'alpinista quan va per la banda de muntanya del carrer. O com el cambrer de l'Hospitalet a qui van enviar a fregir espàrrecs fa un mes, i des d'aleshores al seu bar no es menja altra cosa que espàrrecs fregits. El cas més preocupant, però, és el de Joan Manel T.,veí de Berga a qui després d'una discussió sobre futbol, un amic va engegar-lo dient "que et folli un peix!". Aquella mateixa tarda, Joan Manel T. va ser detingut per escàndol públic a una bacallaneria de la localitat.

Els casos de Literalisme apareixen cada cop amb més freqüència a Catalunya, i cada cop són més les persones que se'n van de l'olla (literalment, és clar). Si vostè creu que pot ser un dels afectats, truqui al telèfon de SOS Literalisme i sota cap concepte deixi que ningú l'envïi a prendre pel cul (a no ser que tingui ja certa propensió), a parir panteres, a que el moqui la iaia; però sobretot, intenti portar-ho amb calma i no trobar-se amb la merda fins el coll.

Us ho diu un tio que té elforat.net... literalment parlant!

Sergi
15 comentaris | enllaç permanent
Dimbo
Última tira
LA FRASE

"-Te imaginas cómo se debe sentir uno al no poderse mover y no poder respirar? -Eso no es estar muerto?"

Beechito & Idletime

+ frases
LA COLUMNA

Metges

Només hi ha metges saludables a la TV. Estàs assegut a la sala d'espera i veus com va passant el personal. Mires la senyora del costat, o la mare amb la nena, o l'àvia que mira el terra, i penses què estan fent allà. Curiosament sembla que estiguin molt més saludables que la majoria de metges. Els més vells presenten tota la varietat de vicis sintomàtics, dormir poc, tabac, alcohol i infermeres. Els metges joves estan més pendents de la nova de urgències, que fer-te una mica de cas i és quan et tornes invisible. De vegades per trencar aquella fredor et pregunten quatre tonteries, com per fer-se més propers. Em recorden als taxistes que pretenen començar a parlar d'algun tema i com moltes altres coses quan no hi ha ganes, no n'hi ha. Per això no entenc que, després de tot, quan és va al metge anem en taxi.

GENERADOR DE POBLES
DESCARREGA


descarrega'ls!
Aquesta web està sota llicència Copyleft Creative Commons