« 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 »
SECCIONS

Inici
ForatSutra
La Columna
Tires
Clatellòmetre
L'Oracle

Contacte

GENERADORS

Noms de pagès
Poemes Catalans
Sectes
Reencarnòmetre

ENLLAÇA'NS






enllaça'ns
ENLLAÇOS

catapings
musicamp3
bcnskyline
blocat
racocatalà
viasurf
seo consultant
sergiovillalba


dj further
laMundial.net
maestria de estilos
marc parrot
sonorate
subversive



HOOLIGANISME






COL·LEGUISME

allò que veig
basta de bastas
calítoe
dreadful
embut
erik
ester
flatline
flop!
gemmablog
gumets
jun
lladre
marianitu
mek
menxu
més marge!
nanda
nikto
proudemax
ramon
roger
teseache
trampoline
victima10



.

Llicència Creative Commons

Get Firefox!

11.04.08  Escoltologia

Segons Romulos Kariakos (Escoltòleg reputat) hi ha tres maneres d'escoltar, però només una és la bona. Començarem per aquesta perquè, tot i que seria un apoteòsic colofó moral per aquest article que hauria d'estar en qualsevol revista divulgativa sobre els hàbits dels primats i d'alguns crustacis, restaria un final humorístic (o dramàtic, segons opinions) a l'escrit en sí. Comencem amb l'Escoltologia.

1. Prestar atenció ("la bona" o "la difícil"):

No tothom la duu de sèrie i segons els especialistes, com tota tècnica, es pot aprendre. Consisteix en parar atenció a allò que t'expliquen, absorvir dades, processar-les, aportar preguntes referents a l'estat d'ànim o a l'opinió de l'Emissor i, si aquest ho demana (explícita o implícitament, i aquí intervé la gràcia de cadascú per detectar-ho) donar algun tipus de resposta que pugui ser útil a l'Explicador (Emissor o Explicaire, sempre termes que comencen amb E) ja sigui fent-lo reflexionar o aportant una solució concreta a allò que, com a Escoltadors, s'ens demana. Algunes frases útils: "Tu com ets sents respecte a això que m'expliques?", "Com creus que t'afecta això?" i d'altres variants per l'estil, i evitant preguntar "perquès" que puguin resultar massa incòmodes.

2. El "Jo hagués":

Aquest mètode escoltatiu (o escoltador) ve de sèrie amb la majoria de nosaltres i sovint el fem servir amb massa intensitat. Consisteix en respondre a l'exposició de l'Emissor amb models com "El que jo hagués", "Jo li hauria dit" o "El què hauries d'haver fet". Sovint pequem de creure que la nostra possible reacció hagués estat la millor davant d'un problema aliè sense tenir en compte que: A.Quan ets al mig d'una situació X sovint no tens temps de reaccionar de la millor manera, B.Que des de fora les coses sempre es veuen més senzilles i C.Que Precisament no t'ha passat a tu, sinó a qui t'ho està explicant. Aquesta reacció acostuma a ser un alleujament per al Receptor (que pren el paper de l'Emissor) perquè permet desfogar-se i, sovint acarnissar-se amb un problema que no és seu, i totalment frustrant per a l'Emissor original, que no podrà acabar l'exposició i, molt probablement, estarà a prop de rebre els efectes de la indignació del Receptor emprenyat que passarà a convertir-se, en alguns casos, en un Berserker amb els ulls injectats de sang.

3. El pilot automàtic:

Una tècnica molt habitual i molt depurada en molts homes, que consisteix en desconnectar completament de l'exposició de l'Emissor, fixant la vista en algun punt de l'infinit i pensant en qualsevol altra cosa. Per dominar aquesta tècnica és important que la genètica t'hagi dotat amb la capacitat de detectar els silencis més llargs del compte en una exposició, de manera que puguis reaccionar amb alguna resposta automàtica com ara "sí", "no", "imagino..." o, en el cas dels més experimentats que arribin a detectar l'estat d'ànim, "que fort!" o "vaaaia tela!". (És possible que els japonesos estiguin treballant en un xip que, instal·lat al còrtex del cervell, permeti dominar aquesta tècnica a nivells de samurai, però encara no hi ha notícies que es pugui comercialitzar en un futur proper). Aquesta tècnica també s'naomena "Homer", i es pot detectar perquè apareixerà un nuvolet sobre el cap del Receptor amb un Donut, un ocell refilant, o qualsevol article del basar xinès que es pugui reproduir en moviment amb un GIF de 2 frames.

Així que si us expliquen alguna cosa, intenteu semblar interessats o capaços de respondre la pregunta "has escoltat alguna cosa d'això que t'he explicat?" amb una frase d'entre 3 i 5 paraules que tingui un mínim de referència a allò que us expliquen i que faci sentir escoltat al vostre Emissor. Per exemple, si em trobeu pel carrer i us pregunto "Has llegit el meu últim post del Forat?", com a mínim pugueu dir "sí, un text verd amb un títol. Molt bo, eh?" i jo us pugui respondre amb un somriure i pensar "com a mínim coneix la web... i aquest núvol tan bonic amb un Donut? Ara m'està entrant gana".

Sergi
3 comentaris | enllaç permanent
19.03.08  Copyleft, copyright, copy-paste i au!

Com a barcelonista no puc evitar consultar la premsa diària esportiva que parla del Barça a internet, per això sempre faig una ullada a l'Sport i al Mundoportivo (que deia en Nuñito). Com a individu a qui agrada jugar a ser creador de tires còmiques, tampoc puc evitar fer un cop d'ull a les tires d'aquestes publicacions (les de Caye a l'Sport i les de Kap al MD). No és que em facin especial gràcia (el Barça ja fa prou gràcia per sí sol últimament, i no li cal ajuda) però m'agrada veure com caricaturitzen els personatges, ja que personalment sóc un negat amb el tema de la caricatura i potser aprenc alguna cosa.

No tinc res a dir sobre el treball d'aquests dibuixants, i no cal dir que no hi tinc absolutament res en contra ja que no els conec de res i, valoracions personals a banda, crec que la seva trajectòria i experiència en el món professional ja són prous per merèixer-los un respecte, com a persona i com a afeccionat. Però en algunes ocasions no puc evitar quedar sorprès, com és el cas de la tira d'avui de l'Sport, que ve a dir que Ronaldinho ha passat de pensar en el Barça a pensar en el món discotequeril i del festivaleig en general, en alusió directa al seu rendiment de merda en els últims mesos llargs. Podem veure-hi una radiografia del cap del brasiler en el passat, i una en l'actualitat, es pot veure la tira aquí. El que em sorprèn no és el missatge, sinó la tècnica, ja que per crear aquest efecte, l'autor ha preferit el "ctrl-C ctrl-V" (copiar i enganxar) a la creació pròpia.

A la figura 1 veiem una imatge coneguda per la majoria d'internautes, que es pot trobar fàcilment a qualsevol web que reculli humor gràfic de la xarxa, o a la cerca d'imatges de Google amb l'entrada "homer radiografia". A la figura 2 trobem una mítica bola de discoteca, que podem trobar a la web illustratortechniques.com (amb contingut protegit per copyright), o a la primera plana de la cerca d'imatges de Google si hi introduim la cerca "bola discoteca". A la figura 3 hi ha la tira d'avui del diari Sport on, si ens hi fixem una mica veurem que tots dos elements (fig.1 i fig.2) hi estan clarament presents i maquillats amb una mica de Photoshop.

Tampoc vull entrar a teoritzar sobre el copyleft i el copyright, però sí comentar que en la imatge 3 no només s'ha fet ús d'unes imatges (al menys la 2) amb copyright, sinó que també hi ha hagut una modificació visible. En segon lloc hi ha hagut un ús lucratiu (a no ser que l'autor presti els seus serveis gratuïtament al mitjà de comunicació Sport). I en tercer lloc això ens podria dur a fer tot tipus de judicis de valor que potser estarien fora de lloc, com ara sobre l'habilitat de creació de l'autor o els seus recursos tècnics (que ningú dubta que tingui).

Personalment, i a banda que es pugui argumentar que la vinyeta pugui ser un homenatge a la imatge de la radiografia de Homer Simpson, o sigui una picada d'ull a qui pugui reconèixer la imatge, em provoca una sensació estranya. No sóc el més indicat per parlar de tècnica, ja que considero que la meva és precària i de dubtosa qualitat, però sí em sembla que fer ús obertament d'uns continguts registrats i modificar-los per donar-los una fi lucrativa es troba al llindar del què en el meu valor totalment subjectiu es considera "lleig". Però sí, teniu raó, això meu és la rabieta del "vull i no puc", d'algú limitat que no arriba a més. Però en lloc d'una imatge de Matt Groening (fig.1) o una de Roger Reid (fig.2), podria haver estat una imatge meva... o teva... o d'algú altre. I aleshores què?

Sergi
8 comentaris | enllaç permanent
09.03.08  Eleccions a Dimbolàndia

Ha arribat el dia de la veritat a Dimbolàndia. Els candidats han posat tota la massa al forn per ser els escollits en aquest dia on tots els panets i pastes decidiran qui els representarà en el futur immediat. A Dimbolàndia també hi ha eleccions, i aquests són els candidats.


CROSTA A TOTA COSTA (CATC)


El CATC és un partit de crosta. Les últimes eleccions van tenir un èxit insospitat i ara volen repetir o superar els seus últims resultats. Diuen que, en part, va ser gràcies a un grup de merengues que amb la seva campanya de desaprovació als panets amb crosta van aconseguir que els votants de Crosta A Tota Costa sortissin dels seus envoltoris per votar-los massivament. En 30 segons, faltaran 30 segons menys per saber si han tingut sort aquestes eleccions.


PARTIT DE CROSTA I VERDET (PCV)

Perquè el verdet només aporta avantatges, segons diuen. No només dóna una pinzellada de color, també evita que ens mengin. A més, el verdet és una font inesgotable de penicilina (substància que, diuen, volen legalitzar si són escollits aquestes eleccions). El Partit de Crosta i Verdet recolza, per sobre de tot, la convivència entre panets i tot tipus de pastes i pastissets (fins i tot les magdalenes). Si guanyen, eliminaran el terme 'florit' que, diuen, és pejoratiu.



CROSTA I MOLLA (CiM)

Crosta i Molla compten amb una llarga experiència en el quadre de poder de Dimbolàndia. El seu candidat és un panet amb experiència, amb algunes marques de torradora per un petit incident amb una torradora ara fa unes poques setmanes. Creuen que hi ha hagut una campanya de descrèdit cap a Dimbolàndia des d'altres parts del Món del Forn, i que si surten escollits es faran respectar un altre cop. Aquest candidat no té ni una molla de tonto.


PARTIT AMB CROSTA (PAC)

Des del Forn Central, el Partit Amb Crosta defensa, per sobre de tot, l'alegria dels panets. La candidata del PAC, acompanyada durant tota la campanya electoral per la seva filla-panet, ha ofert la imatge més propera de tots els candidats. Tot i això, ha estat fortament criticada per estar lligada a les decisions del Forn Central, i per la suposada mala gestió d'aquest. Situacions com la dels crostons cremats d'aquest estiu, o els retards d'entrega de llevat i farina dels últims mesos han fet baixar els seus resultats en les enquestes.

PARTIT ANTICROSTA (PA)

El PA, tot i el seu suggerent acrònim, és un partit Anticrosta. Mai obté uns bons resultats a Dimbolàndia, però al Forn Central té el recolzament total dels merengues més activistes, veritat? La candidata del PA d'aquest any no és una persona especialment carismàtica, i té el mal costum de dir 'veritat' darrera de cada frase, veritat? Però esperen obtenir uns bons resultats de cara al Forn Central. Segons diuen, el proper President del Forn Central sortirà del PAC o, possiblement, del propi PA.

Sergi
8 comentaris | enllaç permanent
21.11.07  Test i moneys

 

Sergi
16 comentaris | enllaç permanent
25.10.07  Dimbo nº6 (per un forn plural)

 

Sergi
15 comentaris | enllaç permanent
17.10.07  Tenfe... en els plagiadors

Estic molt emprenyat. Molt emprenyat perquè la gent, en general, és molt injusta. Però a més d'injusta, bastant torracollons i -com és una cosa que s'ha de dir més- també bastant filla de puta.

La història és la de sempre: algú té una bona idea, i uns altres la plagien. Aquest cop amb una diferència, que els plagiadors n'estan traient un profit econòmic. M'explico: la meva amiga Inma, una persona força creativa, pateix -com tants altres milers d'usuaris- les incompetències de Renfe a Barcelona i rodalies. Com també és una persona que no aguanta els xàfecs així com així i dins de la seva timidesa té el seu punt revolucionari, un bon dia va decidir crear la seva pròpia línia de samarretes 'contra' el mal servei de Renfe. Jo mateix vaig ajudar-la a confeccionar algunes d'aquestes samarretes, que ella lluïa en els seus viatges diaris en tren per protestar silenciosament. Una d'aquestes samarretes va començar a acaparar les mirades de passatgers i, fins i tot, de treballadors que la miraven divertida. De fet, era una idea senzilla però original. Ni més ni menys que aquest logo.

Aquesta tarda m'ha sorprès quan, a la feina, uns clients han portat un disseny amb un logotip pràcticament calcat al de la samarreta de la Inma, i preguntant-los el perquè d'aquest disseny, ens han explicat que aquestes samarretes s'estan venent com a xurros. L'èxit és tal, que fins i tot els diaris se n'han fet ressò avui en aquest article (veure pàg.6). Un dels models que comercialitzen aquests pressumptes dissenyadors és clarament igual al de la samarreta que ella es va fer fa uns mesos. Fins i tot al setembre va fer una petita ressenya a la seva web, fent ús d'aquest mateix dibuix.

El cas és que ella, a la seva web, hi té els continguts propis sota llicència Copyleft de Creative Commons, una llicència exactament igual que la de la nostra web, que permet fer ús i menció dels continguts propis d'aquesta, sempre que se citi la font, no es modifiquin els continguts i, sobretot, no se'n faci un ús lucratiu.

Però feta la llei, feta la trampa. Ens amparem en el Copyleft, i ho fem perquè creiem que les nostres 'invencions' queden protegides contra aquest tipus d'atacs. Però, realment hi ha alguna manera de frenar aquests abusos? Si fos per mi, la manera no seria ni delicada, ni ètica ni civilitzada, així que em limito a fer aquest article per, com a mínim, donar a conèixer la situació particular de la Inma. Si algú té més informació sobre aquest tipus de situacions, podeu dirigir-vos a la Inma a través de la seva pròpia web.

Sergi
1 comentari | enllaç permanent
16.10.07  T'estimo Nis

 

Sergi
4 comentaris | enllaç permanent
04.10.07  Insomne i expectant

1:00 AM - Chicago.

Un cendrer ple fins dalt de burilles de cigarrets sense filtre, un got mig buit de whisky escocès, una vella olivetti sense la meitat de tecles i un jove escriptor massa tocat per acabar un final de novel·la que mai veurà la llum. Papers de paret que comencen a desenganxar-se i una bombeta de llum tremolosa coberta amb una pantalla de llautó que demana a crits la jubilació. A l'estació de tren, el primer exprés sortirà amb els primers raigs de sol cap a una ciutat llunyana. Només trenca el silenci un disc de pedra on hi sona música Dixieland i un borratxo que crida a la lluna, fent-la culpable de les seves desgràcies.

***

1:00 AM - Barcelona.

Una caixa de xiclets estripada i rebregada, dues llaunes de Red Bull aixafades a sobre la taula, un ordinador portàtil que necessita urgentment un Pla Renove i un weblogger massa endormiscat per escriure res de bo. Pòsters de surfistes mig torts a la paret i un fluorescent que sona com el motor d'una Derbi Variant. A l'aeroport del Prat, el primer avió sortirà a les sis del matí cap a La corunya. Al zumzeig malaltís del fluorescent mig cascat s'hi afegeix un disc de pop acabat de baixar d'internet, mentre un jipi despistat intenta treure una bicicleta d'una parada de Bicing que fa hores que ha tancat.

***

Podria ser una història de pel·lícula sense gaire interès però amb una bona fotografia. No l'és. L'avió surt a les sis del matí, el taxi ens recollirà a les quatre de la matinada i jo tinc més por de no llevar-me a dos quarts de quatre quan soni el despertador que Freddy Krugger de treure's les lentilles anant en autobús.

No puc evitar recordar una anècdota que explicava Fritz Haende, lamentant-se de com va perdre l'avió que el duria a una important reunió de negocis on fussionaria la seva empresa Haende Inc. amb l'empresa de l'influent Björn Awer, Awer Industries. El competidor de Haende en el sector, Jürgen Gröm, sí va prendre aquell avió, i va aconseguir la tan desitjada fusió entre la seva empresa i Awer Industries.

D'aquesta manera, lamentava l'ensorrat empresari Fritz Haende, el què podria haver estat Haende & Awer, va acabar convertint-se en la pròspera i multimilionària Gröm & Awer.

A mi no em mouen els negocis, però si perdo aquest avió em quedaré sense vacances, i els diners del vol em diran burletes: Fins després, Lluc!

Ens lleginm aviat.

Sergi
6 comentaris | enllaç permanent
Dimbo
Última tira
LA FRASE

"Lo que ha unido el velcro, que no lo separe nadie!"

Iodeus

+ frases
LA COLUMNA

Metges

Només hi ha metges saludables a la TV. Estàs assegut a la sala d'espera i veus com va passant el personal. Mires la senyora del costat, o la mare amb la nena, o l'àvia que mira el terra, i penses què estan fent allà. Curiosament sembla que estiguin molt més saludables que la majoria de metges. Els més vells presenten tota la varietat de vicis sintomàtics, dormir poc, tabac, alcohol i infermeres. Els metges joves estan més pendents de la nova de urgències, que fer-te una mica de cas i és quan et tornes invisible. De vegades per trencar aquella fredor et pregunten quatre tonteries, com per fer-se més propers. Em recorden als taxistes que pretenen començar a parlar d'algun tema i com moltes altres coses quan no hi ha ganes, no n'hi ha. Per això no entenc que, després de tot, quan és va al metge anem en taxi.

GENERADOR DE POBLES
DESCARREGA


descarrega'ls!
Aquesta web està sota llicència Copyleft Creative Commons