|
|
| 09.03.08 Eleccions a Dimbolàndia |  Ha arribat el dia de la veritat a Dimbolàndia. Els candidats han posat tota la massa al forn per ser els escollits en aquest dia on tots els panets i pastes decidiran qui els representarà en el futur immediat. A Dimbolàndia també hi ha eleccions, i aquests són els candidats.
CROSTA A TOTA COSTA (CATC)
El CATC és un partit de crosta. Les últimes eleccions van tenir un èxit insospitat i ara volen repetir o superar els seus últims resultats. Diuen que, en part, va ser gràcies a un grup de merengues que amb la seva campanya de desaprovació als panets amb crosta van aconseguir que els votants de Crosta A Tota Costa sortissin dels seus envoltoris per votar-los massivament. En 30 segons, faltaran 30 segons menys per saber si han tingut sort aquestes eleccions.
PARTIT DE CROSTA I VERDET (PCV)
Perquè el verdet només aporta avantatges, segons diuen. No només dóna una pinzellada de color, també evita que ens mengin. A més, el verdet és una font inesgotable de penicilina (substància que, diuen, volen legalitzar si són escollits aquestes eleccions). El Partit de Crosta i Verdet recolza, per sobre de tot, la convivència entre panets i tot tipus de pastes i pastissets (fins i tot les magdalenes). Si guanyen, eliminaran el terme 'florit' que, diuen, és pejoratiu.
CROSTA I MOLLA (CiM)
Crosta i Molla compten amb una llarga experiència en el quadre de poder de Dimbolàndia. El seu candidat és un panet amb experiència, amb algunes marques de torradora per un petit incident amb una torradora ara fa unes poques setmanes. Creuen que hi ha hagut una campanya de descrèdit cap a Dimbolàndia des d'altres parts del Món del Forn, i que si surten escollits es faran respectar un altre cop. Aquest candidat no té ni una molla de tonto.
PARTIT AMB CROSTA (PAC)
Des del Forn Central, el Partit Amb Crosta defensa, per sobre de tot, l'alegria dels panets. La candidata del PAC, acompanyada durant tota la campanya electoral per la seva filla-panet, ha ofert la imatge més propera de tots els candidats. Tot i això, ha estat fortament criticada per estar lligada a les decisions del Forn Central, i per la suposada mala gestió d'aquest. Situacions com la dels crostons cremats d'aquest estiu, o els retards d'entrega de llevat i farina dels últims mesos han fet baixar els seus resultats en les enquestes.
PARTIT ANTICROSTA (PA)
El PA, tot i el seu suggerent acrònim, és un partit Anticrosta. Mai obté uns bons resultats a Dimbolàndia, però al Forn Central té el recolzament total dels merengues més activistes, veritat? La candidata del PA d'aquest any no és una persona especialment carismàtica, i té el mal costum de dir 'veritat' darrera de cada frase, veritat? Però esperen obtenir uns bons resultats de cara al Forn Central. Segons diuen, el proper President del Forn Central sortirà del PAC o, possiblement, del propi PA.
Sergi 8 comentaris | enllaç permanent |
| 17.10.07 Tenfe... en els plagiadors |  Estic molt emprenyat. Molt emprenyat perquè la gent, en general, és molt injusta. Però a més d'injusta, bastant torracollons i -com és una cosa que s'ha de dir més- també bastant filla de puta.
La història és la de sempre: algú té una bona idea, i uns altres la plagien. Aquest cop amb una diferència, que els plagiadors n'estan traient un profit econòmic. M'explico: la meva amiga Inma, una persona força creativa, pateix -com tants altres milers d'usuaris- les incompetències de Renfe a Barcelona i rodalies. Com també és una persona que no aguanta els xàfecs així com així i dins de la seva timidesa té el seu punt revolucionari, un bon dia va decidir crear la seva pròpia línia de samarretes 'contra' el mal servei de Renfe. Jo mateix vaig ajudar-la a confeccionar algunes d'aquestes samarretes, que ella lluïa en els seus viatges diaris en tren per protestar silenciosament. Una d'aquestes samarretes va començar a acaparar les mirades de passatgers i, fins i tot, de treballadors que la miraven divertida. De fet, era una idea senzilla però original. Ni més ni menys que aquest logo.
Aquesta tarda m'ha sorprès quan, a la feina, uns clients han portat un disseny amb un logotip pràcticament calcat al de la samarreta de la Inma, i preguntant-los el perquè d'aquest disseny, ens han explicat que aquestes samarretes s'estan venent com a xurros. L'èxit és tal, que fins i tot els diaris se n'han fet ressò avui en aquest article (veure pàg.6). Un dels models que comercialitzen aquests pressumptes dissenyadors és clarament igual al de la samarreta que ella es va fer fa uns mesos. Fins i tot al setembre va fer una petita ressenya a la seva web, fent ús d'aquest mateix dibuix.
El cas és que ella, a la seva web, hi té els continguts propis sota llicència Copyleft de Creative Commons, una llicència exactament igual que la de la nostra web, que permet fer ús i menció dels continguts propis d'aquesta, sempre que se citi la font, no es modifiquin els continguts i, sobretot, no se'n faci un ús lucratiu.
Però feta la llei, feta la trampa. Ens amparem en el Copyleft, i ho fem perquè creiem que les nostres 'invencions' queden protegides contra aquest tipus d'atacs. Però, realment hi ha alguna manera de frenar aquests abusos? Si fos per mi, la manera no seria ni delicada, ni ètica ni civilitzada, així que em limito a fer aquest article per, com a mínim, donar a conèixer la situació particular de la Inma. Si algú té més informació sobre aquest tipus de situacions, podeu dirigir-vos a la Inma a través de la seva pròpia web. Sergi 0 comentaris | enllaç permanent |
| 04.10.07 Insomne i expectant |  1:00 AM - Chicago.
Un cendrer ple fins dalt de burilles de cigarrets sense filtre, un got mig buit de whisky escocès, una vella olivetti sense la meitat de tecles i un jove escriptor massa tocat per acabar un final de novel·la que mai veurà la llum. Papers de paret que comencen a desenganxar-se i una bombeta de llum tremolosa coberta amb una pantalla de llautó que demana a crits la jubilació. A l'estació de tren, el primer exprés sortirà amb els primers raigs de sol cap a una ciutat llunyana. Només trenca el silenci un disc de pedra on hi sona música Dixieland i un borratxo que crida a la lluna, fent-la culpable de les seves desgràcies.
***
1:00 AM - Barcelona.
Una caixa de xiclets estripada i rebregada, dues llaunes de Red Bull aixafades a sobre la taula, un ordinador portàtil que necessita urgentment un Pla Renove i un weblogger massa endormiscat per escriure res de bo. Pòsters de surfistes mig torts a la paret i un fluorescent que sona com el motor d'una Derbi Variant. A l'aeroport del Prat, el primer avió sortirà a les sis del matí cap a La corunya. Al zumzeig malaltís del fluorescent mig cascat s'hi afegeix un disc de pop acabat de baixar d'internet, mentre un jipi despistat intenta treure una bicicleta d'una parada de Bicing que fa hores que ha tancat.
***
Podria ser una història de pel·lícula sense gaire interès però amb una bona fotografia. No l'és. L'avió surt a les sis del matí, el taxi ens recollirà a les quatre de la matinada i jo tinc més por de no llevar-me a dos quarts de quatre quan soni el despertador que Freddy Krugger de treure's les lentilles anant en autobús.
No puc evitar recordar una anècdota que explicava Fritz Haende, lamentant-se de com va perdre l'avió que el duria a una important reunió de negocis on fussionaria la seva empresa Haende Inc. amb l'empresa de l'influent Björn Awer, Awer Industries. El competidor de Haende en el sector, Jürgen Gröm, sí va prendre aquell avió, i va aconseguir la tan desitjada fusió entre la seva empresa i Awer Industries.
D'aquesta manera, lamentava l'ensorrat empresari Fritz Haende, el què podria haver estat Haende & Awer, va acabar convertint-se en la pròspera i multimilionària Gröm & Awer.
A mi no em mouen els negocis, però si perdo aquest avió em quedaré sense vacances, i els diners del vol em diran burletes: Fins després, Lluc!
Ens lleginm aviat. Sergi 6 comentaris | enllaç permanent |
|
| LA FRASE |
"El millor és el Carles Francino, que té columnes que li surten del terre"
|
| LA COLUMNA |
Metges
Només hi ha metges saludables a la TV. Estàs assegut a la sala d'espera i veus com va passant el personal. Mires la senyora del costat, o la mare amb la nena, o l'àvia que mira el terra, i penses què estan fent allà. Curiosament sembla que estiguin molt més saludables que la majoria de metges. Els més vells presenten tota la varietat de vicis sintomàtics, dormir poc, tabac, alcohol i infermeres. Els metges joves estan més pendents de la nova de urgències, que fer-te una mica de cas i és quan et tornes invisible. De vegades per trencar aquella fredor et pregunten quatre tonteries, com per fer-se més propers. Em recorden als taxistes que pretenen començar a parlar d'algun tema i com moltes altres coses quan no hi ha ganes, no n'hi ha. Per això no entenc que, després de tot, quan és va al metge anem en taxi.
|
| DESCARREGA |
descarrega'ls! |
|
