« 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 »
SECCIONS

Inici
ForatSutra
La Columna
Tires
Clatellòmetre
L'Oracle

Contacte

GENERADORS

Noms de pagès
Poemes Catalans
Sectes
Reencarnòmetre

ENLLAÇA'NS






enllaça'ns
ENLLAÇOS

catapings
musicamp3
bcnskyline
blocat
racocatalà
viasurf
seo consultant
sergiovillalba


dj further
laMundial.net
maestria de estilos
marc parrot
sonorate
subversive



HOOLIGANISME






COL·LEGUISME

allò que veig
basta de bastas
calítoe
dreadful
embut
erik
ester
flatline
flop!
gemmablog
gumets
jun
lladre
marianitu
mek
menxu
més marge!
nanda
nikto
proudemax
ramon
roger
teseache
trampoline
victima10



.

Llicència Creative Commons

Get Firefox!

18.02.05  Animal, vegetal o mineral?

No tenia intenció de penjar aquest enllaç, pensava que ho faria l'Erik, que es va entuisiasmar tant com jo quan ens vam posar a putinejar aquest joc, però en vista de l'èxit (si entenem èxit com que porto dos dies amb aquest joc sense parar) he decidit compartir-lo amb tots vosaltres, i convertir-vos en addictes totals. Ho vaig trobar buscant alguna nova versió del mític 'Animal, Vegetal, Mineral' que tenia a l'Amstrad fa un piló d'anys, i carai si ho vaig trobar! I millorat! Tan millorat de fet, que ja no t'endevina si penses en un animal, un vegetal o un mineral, sinó que el cabrit s'atreveix amb qualsevol objecte que estiguis pensant. I el pitjor de tot és que ho encerta. Proveu, proveu...


[ANIMAL, VEGETAL O MINERAL?]

 

Sergi
11 comentaris | enllaç permanent
17.02.05  Caça major

Lligar, entès com a acte de seduir una altra persona pels nostres propis mèrits i sense fer ús ni abús de drogues i mentides, no és fàcil. És clar que sempre hi ha el que té més morro que esquena, que de professió és ‘follador justiciero’ i que curiosament no és guapo, però per motius que ningú entén, fot un cop de peu a una pedra i li surten tres dones disposades a lliurar una batalla campal al seu llit. Però aquests van escassos, cada cop més.

Si lligar amb una persona normaleta, de les que treballen vuit hores al dia i paguen el lloguer religiosament a finals de mes no és senzill, imagina’t tu com en deu ser de difícil lligar amb un famós. I entenem per famosa tota persona que ha fet algun mèrit per ser reconeguda arreu del país. I que el mèrit sigui superior a haver-se tret les calces per fer-se fotos pel calendari de la playboy, o haver fet un muntatge fent-se passar pel nòvio de la Marujita Diaz. Que ben pensat, potser té més mèrit follar-se la mòmia aquella que no pas escriure una novel•la de cinc centes pàgines.

Clar, partim de la base que tu saps molt del famós en qüestió i ell per no saber no sap ni que corres per aquests móns de déu. Tu l’admires. Bé, o l’admires o ensumes la morterada de calers que en pots treure d’una història turbulenta amb ell. Normalment, quan coneixes una persona que admires una de dues: o no ets ni capaç de pronunciar el teu nom davant seu sense desmaiar-te a cada lletra, o li acabes fotent un rotllo d’aquells desmesurats com si el coneguessis de tota la vida. I en un cas quedes com a tonta i en l’altre com a pesada. Que no sé què dir-te que és pitjor. I si la persona que et vols lligar és un escriptor, llavors sempre caus en allò tan fàcil de dir ‘m’he llegit tots els teus llibres!’. Que l’altre deu pensar ‘collons! és que per això els escric, perquè algú els llegeixi!’.

I en el cas que, per aquelles coses de la vida, finalment decideixes intentar-ho amb la tia de la portada de l’interviú... què carai li penses dir? ‘M’agrada molt el teu somriure’? ‘A la revista sembles molt interessant’? Més val que tiris pel dret i li diguis allò de ‘boniques tetes. Són teves?’. Que igual l’enganxes en un bon dia i, raspallar-te-la no te la raspalles, però li pots arrancar un somriure dels que t’acompanyaran en les teves nits d’amor solitari durant la resta de la teva vida.

Feu el que feu, intenteu no caure en el meu error. Que vaig conèixer un jugador del Barça en una festa a Sabadell, i com que jo sóc molt ignorant en aquest tema, quan em va dir a què es dedicava, em vaig fotre a riure i li vaig dir que si ell jugava al Barça, jo era una escriptora coneguda. Al cap de dos minuts, mentre encara parlàvem, el van assaltar dues nenes per demanar-li un autògraf. Llavors era ell el que reia, i entre rialla i rialla em va demanar que com es deia el meu últim llibre. En aquell moment només vaig encertar a dir ‘boniques cames. Són teves?’.

 

Anna
6 comentaris | enllaç permanent
15.02.05  Plataforma Aturem Santi Millan


     

 (una nova ficció d'El Forat)

La PASM (Plataforma Aturem Santi Millan) diu:
Aturem-lo abans no s'apropïi del món sencer, tal com el coneixem.

Què en sabem, de Santi Millan?
Alguns diuen que el personatge que caminava al programa de TV1 Pepe Navarro, és el mateix que vèiem fa uns quants anys a les sèries de TV i els espectacles de La Cubana. Ens referim a un tio llarg i prim, sovint tot despenjat i amb pinta de no haver-se pentinat a la vida, i amb cara de despistat que no ha trencat un plat a la vida. El perdem de vista uns anys, i de sobte reapareix, quan tothom havia oblidat la seva cara, en forma de Paco, de la mà d'Andreu Buenafuente (sembla que aquest home està darrera d'una trama sospitosa que trafica amb valors a l'alça del món de l'espectacle, recodem aquest document cedit per la PACB). Quan tot Catalunya el reconeix pel carrer, adopta la seva forma original de Santi Millan i s'arrenca amb un programa anomenat A Pèl amb el seu inseparable Jose Corbacho (de qui estem recopilant dades per a la PAJC). A partir d'aquí, la carrera d'aquest personatge puja com l'escuma i el podem veure a Espanya a la sèrie 7 Vidas, amb un paper que cada cop té més protagonisme a la sèrie. Mentres el podem veure a algunes produccions cinematogràfiques, com Lisístrata o Vivancos 3, en papers modestos abans de fer el gran salt com a protagonista a pel·lícules tant publicitades com Di Que Sí o l'acabada d'estrenar Amor Idiota. Al punt més alt de la seva carrera fins el moment, apareix de manera espontània i sospitosa al nou i flamant Buenafuente de Tele Beckham, perdó... Antena 3. Sospitem que aquesta allau de fama a nivell espanyol impulsada pel reconeixement del públic català té com a finalitat expandir els seus límits a Europa, i després al món, per acabar conquerint-lo i sotmetre'l als seus desitjos més foscos de poder.

Santi Millan caçat al vol
Un dels nostres reporters va aconseguir apropar-se a la mansió de Santi Millan fent-se passar per un comercial de Tecnocasa (aquells que van guapíssims però porten una horrible corbata verda) i, fent gala de la seva discreció, va aconseguir unes declaracions exclusives per al nostre arxiu, que reproduïm amb finalitats documentals:

"Reporter: Hola, sóc un comercial de Tecnocasa, puc fer-li unes preguntes?
Santi Millan: Si encerto tenen premi?
R: No.
SM: Bé, és igual. Faci, faci, però ràpid que he de sortir a 8 pel·lis.
R: Comencem. Senyor Millan, perquè apareix a tot arreu?
SM: Home, si em truquen per fer coses no els hi diré que no. Si guanyes pasta i a més et coneixen, com diràs que no? Series gilipolles. Tu ets gilipolles? Jo no.
R: No, però porto una corbata verda molt significativa.
SM: Això sí.
R: Segona pregunta. Senyor Millan, és cert que vol conquerir el món?
SM: Sí, és clar, vaig veure que Carlinhos Brown anava llençat i vaig pensar "i perquè jo no? Si sóc més guapo, més simpàtic, més llest que ell i no sóc gens cregut, perquè no?".
R: Gràcies senyor Millan, properament li enviarem una carta amb la taxació de la seva mansió, segons les dades que ens ha donat."

No ens atrevim a aventurar-ho, però a través d'aquest document podríem trobar alguna pista per la qual Santi Millan està creant un pla per conquerir el món. També podem deduir que no li agraden les corbates verdes. A nosaltres tampoc.

Com podem impedir-ho?
Lamentablement, no podem fer més que escampar el missatge. Podríem tancar la tele o no veure les seves pel·lícules, però a l'enemic se l'ha d'estudiar d'aprop, i més si és de la magnitud de Santi Millan (és a dir, magnitud en quant a poder de, bé, ja s'ha entès, no? Que no vull dir magnitud física ni res d'això, que, bé, saps no? Ehm... doncs això). La proposta de la PASM és estudiar-lo al detall, veure les seves reaccions i intentar avançar-nos als seus propers moviments. Així doncs, aconsellem assistir a tots els espectacles, pel·lícules, programes i sèries on aparegui l'individu en qüestió. I estar preparats. Ah! i sobretot, res de corbates verdes!

 

Sergi
15 comentaris | enllaç permanent
14.02.05  Una nova Crimson Room

Doncs sí, he trobat una nova Crimson Room. Aquest cop és molt semblant a la primera, i també complicada. El text del principi és prou catxondo, i he pensat que potser prometia, però no us deixeu enganyar pel text, que és una simple vacil·lada de l'autor (que, val a dir, no és Toshimitsu Takagi, l'autor original de Crimson i Viridian Room i The Blue Chamber). Vinga va, a passar una estona intentant sortir de l'habitació!


[ESCAPE: THE ROOM]

 

Sergi
16 comentaris | enllaç permanent
12.02.05  Les pilotes de Nivea tenen els dies comptats

Sé que no puc igualar al crack de les tires dels weblogs en català, però ho tenia pendent i he decidit posar-m'hi. Hi ha tantes coses que fa temps que vull fer i mai trobo el moment o les ganes per posar-m'hi... sobretot alguns posts que tinc desats (Somnis de Grandesa costa de sortir, sí), la composició que tinc pensada fa setmanes, el tema de les samarretes del Forat (que ja fa molt que em balla i en JG se'm va avançar fa temps). Però és clar, aquest tema de les samarretes és més complicat. Quan hi hagi sort i diners, potser m'ho penso i m'arrenco amb una tirada de samarretes. Mentre no hi hagi pasta per invertir, i fins a nova ordre, ni samarretes ni res, tots despullats! Això sí, quan decideixi invertir, prepareu-vos, perquè hi haurà publicitat del Forat a mansalva. Ja tinc pensat trencar el mite de les pilotes de Nivea, aquelles que tiraven a les platges des dels avions, que seran verdes i es coneixeran com les pilotes del Forat.

Sergi
6 comentaris | enllaç permanent
11.02.05  Eleccions

És difícil escollir, i ho hem de fer de forma constant. De fet, ens passem la vida escollint, des del moment en què naixem. La primera cosa que has de triar és si plorar o no, clar que la majoria escull la primera opció; i si no ho tens clar, els metges ja ens ajuden a no equivocar-nos donant-nos la primera òstia de la nostra vida.

La única cosa que no podem triar és el nostre nom, perquè ens el posen els nostres pares (sobre aquest tema tinc xitxa per un post sencer); tampoc podem triar el color dels ulls, ni la forma del cabell, ni res que sigui genètic. En els cinc o sis primers anys de la nostra vida, poques coses podem escollir perquè en moltes ocasions els pares hi fiquen cullerada, com per exemple en el color de la paret de la teva habitació (qui no recorda el mític paper rosa amb conillets guenyos) o la forma de vestir (eren els anys 80 i regnava l'horterisme, però suposo que tampoc calia ser-ho tant). Inconscientment però, esculls certes coses que et queden de per vida i són: amb quina mà escriuràs i si vols ser del Barça, del Madrid o del Alcoyano (per dir-ne 3, encara que a vegades ho tries per pressió paterna i per evitar discussions).

A l'escola esculls els teus amics, si vols ser un bon nen/a o no, etc. A mesura que et vas fent gran vas augmentant la teva autonomia i la capacitat d'elecció; a l'adolescència tries la teva roba, la teva música, el teu estil (que no serà definitiu sinó que anirà canviant al llarg del temps), el/la noi/a que t'agrada, els llibres que et vols llegir, el que voldràs estudiar, el que et vols comprar (amb la gran ajuda de la publicitat). Arriba el moment en què fas 18 anys, ets una persona legal i per tant, pots escollir el que et doni la gana. Et sents com el protagonista de Trainspotting al principi de la pel·lícula: "Elige la vida, elige un empleo, elige una carrera, elige una familia, elige un televisor grande que te cagas. Elige lavadoras, coches, equipos de compac disc y abrelatas eléctricos. Elige la salud, colesterol bajo y seguros dentales. Elige hipoteca a interés fijo, elige piso piloto..."

Quan assoleixes una capacitat total de decisió, et trobes amb una tasca difícil: escollir els teus representants polítics. Mira que n'hi ha eh? I tots et prometen 'l'oro i el moro', t'omplen la panxa als mítings i et regalen unes banderetes molt horteres. D'això jo en dic manipulació sobre la capacitat d'elecció de les persones.

La setmana que ve haurem d'escollir si volem una Constitució Europea o  no. No cal ser gaire llest per saber que sortirà que SI, i si no, ells ja s'encarregaran de que tot rutlli a la perfecció (vaja, com ja he dit al principi del post). La vida és això, senyores, un seguit de decisions i eleccions que determinen la forma com s'està escrivint la nostra biografia.

Ester
8 comentaris | enllaç permanent
10.02.05  Image Puzzle: El repte insuperable

Molts ja sabeu que, de tant en tant, m'agrada enllaçar algun Crimson Room (qui diu Crimson, diu Viridian o Blue) al Forat. Aquests jocs-enigma són molt estimulants per a molts de nosaltres, sobretot aquells que ens plantegem reptes i els hem d'acabar per pebrots. També recordo haver enllaçat un parell d'enllaços a webs amb enigmes sobre El Codi da Vinci. Hi ha d'altres jocs que he patit en silenci, com és el cas del Hapland, però si hi ha un joc que no hi ha manera de desentrellar, és aquest:

 

[IMAGE PUZZLE]*

 

Per aquells que no entengueu l'anglès, us faré cinc cèntims sobre com s'hi juga. Existeixen 15 proves que hem de passar. Cada prova consisteix en una imatge fixa, i en aquesta imatge hi ha la clau que ens permetrà passar a la següent prova. Aquesta clau és una paraula seguida de .html, i és allò que haureu d'escriure a la barra del navegadorsubstituint l'anterior .html a la URL, per passar a la següent prova. Us asseguro que, per molt que creieu que no hi ha sortida, totes les imatges tenen la solució incorporada. Si creieu que podíeu amb tots els reptes que us ha plantejat internet, us animo a que proveu aquest joc.

Podeu fer servir els comentaris per deixar pistes, però us demano que sigueu subtils per no perdre la gràcia del joc.

____

* Trobat a Nikochan.net, web germana d'El Forat i dirigida per l'amic Nikotxan (com el seu nom indica) que heu de visitar tots regularment, i on hi trobareu tot tipus de curiositats i guarrerides internàutiques que alguns frikis hi pengen tal com les troben navegant pels mars insospitats del ciberespai.

Sergi
10 comentaris | enllaç permanent
09.02.05  Guia minimalista per a Webloggers (vol.III)

 

GUIA MINIMALISTA PER A WEBLOGGERS POTENCIALS (vol.III)1

Sabíem que ho estaves esperant. La tercera entrega de la Guia Minimalista Per A Webloggers Potencials també t'esperava a tu! Ets un weblogger potencial i no saps per on començar? Tranquil, home! Deixa't anar les ungles -que et faràs malbé les dents- i escull el teu estil entre els 18 disponibles2.

M. Laboral

Escrius sobre la teva feina, però no perquè t'agrada el teu ofici. De fet no tens ofici, perquè canvies cada dues setmanes de feina, i les experiències més emocionants de la teva vida tenen lloc- majoritàriament, a entrevistes de treball i oficines de l'INEM. Descriu el teu primer dia, també com n'estaves de nerviós a l'entrevista i no oblidis mencionar algun dels teus treballs anteriors. Sobretot, digues que te'n vas anar tu de la feina, la veritat seria molt dura fins i tot per als teus lectors, que podrien preguntar-se perquè cada dos per tres3 canvies de feina sense que hi hagi un ascens pel mig.

"Ja vaig agafant el truco a això de passar trucades. Sort d'una companya que m'ha ajudat molt aquesta primera setmana. Em recorda a una altra companya que em va ajudar durant els 12 dies que vaig estar a la meva feina anterior, abans que me n'anés de la feina perquè no m'interessava i cobrava poc. Estic bé en aquesta feina, però la setmana que ve tinc una altra entrevista, i si em surt la feina deixaré aquesta perquè, encara que estic fixe aquí, m'interessa molt l'altra feina d'hostessa de fira que, encara que dura 5 dies, m'anirà bé pel meu currículum i qui sap, potser a algun executiu ricatxon li faig gràcia i em manté el reste de la seva vida."

(extret de Leti Busca feina)

N. Superior

Per alguna raó còsmica no et vols considerar weblogger, tu no escrius un weblog: tens un espai personal. Parla amb sobèrbia, sempre dels altres. Tu no vols barrejar-te amb aquesta xusma que escriu a internet la seva vida, per això has obert aquest espai on demostraràs, post rera post, que aquests éssers inferiors tenen la gran sort d'ésser objecte d'estudi d'un gran analista com tu. Ha de quedar clar que odies algunes actituds que, en els altres, són una mostra de la seva vulgaritat, però en tu són una patent de la teva sublim elegància. Sobretot, que no es noti que admires i enveges a aquests weblogs inferiors... podries semblar un d'ells!

"Avui he baixat de nou a l'abisme de la ignorància per veure que alguns participants del joc de ser escriptor han parlat d'un tema que, si bé és interessant, ningú l'ha tractat com s'ha de tractar. Amb l'únic motiu de donar un cop de mà a aquestes pobres ànimes perdudes, em posicionaré i deixaré tancada la polèmica, així deixaran d'esbatussar-se tan barroerament. Els planyo. Tot el dia pendents d'allò que escriuen els altres per escriure sobre el mateix i creure's que tenen la veritat absoluta. Quina peneta. Si puguessin veure's amb els meus ulls experimentats... Pobra canalla".

(extret d'Ària Sublim, Espai de Pensament)

O. Destructor

La vida és una merda, ja ho sabem tots. I tu més que ningú. Però en lloc d'optar pel camí fàcil i fotre't una sobredosi letal de pastilles en un dels teus atacs sociopàtics d'aniquilació de la raça humana, decideixes ofegar les penes a un weblog amb icones de colors i enllaços a weblogs com el Leti Busca Feina. Vols aportar l'apunt cultural mencionant peces musicals que tots coneixem de sobra, però que tu vas descobrir la setmana passada per error quan intentaves baixar-te la banda sonora de Gran Hermano. Idolatra personatges que van morir abans que naixessis, però intenta que sembli que realment en saps alguna cosa, i no només que els tens dibuixats en alguna samarreta.

"Voldria ser com Bob Marley i desaparèixer entre un núvol de marihuana, o com Che Guevara i morir de genolls, qualsevol cosa abans que continuar aguantant una societat que no em comprèn, que no m'escolta. Perquè serveixen les urnes, si sempre pugen els mateixos cabrons autoritaris, eh? Perquè serveix l'amor? Perquè serveix la felicitat? Perquè serveix aquesta puta vida? Kurt Cobain, aquell tio sí va ser valent. És el meu ídol, tinc 5 camisetes amb la seva cara. Algun dia us explicaré la seva vida, però ara no puc que la meva mare em diu que baixi a sopar".

(extret de  Bernat Condemnat weblog)

P. Graciós

De petit volies ser humorista i, com ni tons pares et reien les gràcies, has decidit torturar als internautes amb les teves brometes fàcils i la teva visió catxonda de la vida. Obvia les desgràcies i, si el decor ho permet, fes alguna broma al respecte. No parlis de tu si no és per enfotre't de tu mateix i provocar algun riure fàcil als teus lectors. Parla de qualsevol cosa, tu no ets expert en res ni t'interessa ser-ho, però amagues la teva ignorància mencionant qualsevol paraula que et sona de les notícies, encara que no sàpigues què coi vol dir. afegeix aclaracions a algunes frases, amb notes que pretens que siguin humorístiques a peu de pàgina, i fot-li expressions a l'humorista del moment, com ara al Buenafuente (total, tampoc se n'adonarà).

"Digue'm tonto, però a mi això de Tsunami em sona a menjar japonès. De bon rotllo, eh? Jo sóc un gran amant del menjar japonès. De fet, l'altre dia em vaig despertar ressacós i quan vaig obrir els ulls tenia un sushi al costat, fumant-se una cigarreta. Dic: Osti sushi, no em diràs que tu i jo... I em respon: Ha estat fantàstic, tito! Dic: Home, no t'emprenyis, però hagués preferit despertar-me al costat d'una assafata*. I em diu: Seràs imbècil! No es diu assafata... es diu BANDEJA!

* Gran feina de 5 dies que moltes agafen per veure si pillen un ricatxon."

(extret de El Fumat)

Q. Analista

Canalitza la teva frustració a través de l'anàlisi. Tu volies treballar a un laboratori o a premsa mateix, el que fos per no estar a l'oficina de merda on treballes. Necessites que la teva opinió sigui escoltada, per això escrius aquest weblog. La forma és l'anàlisi. Analitza-ho tot: la política, el lloc on vius, les notícies i fins i tot la pròpia blogosfera. A través del teu estudi d'anàlisi i síntesi, aconseguiràs que t'escoltin per un cop a la teva vida.

"Analitzem les declaracions del ministre Ceballos: no quiero, ha dit. Què vol dir amb això de no quiero? En primer lloc, veiem que viu en la seva dictadura personal, que no vol i ens ho imposa. Un fatxa, vaja. En segon lloc veiem que és una persona que no es deixa convèncer fàcilment: li han proposat quelcom i ha dit que no, que no vol. És un revolucionari, vaja. Així doncs, Ceballos és un Dictador Revolucionari. Per cert, abans he anat al lavabo a fer de ventre; he obtingut una mostra de les femtes que presenten una textura i un fumet..."

(extret de Blog Anal d'Isis, bloc d'anàlisis)

R. Inquiet

Ets un tio o una tia inquieta, no pots parar d'experimentar coses de tots els camps possibles. El teu weblog és el teu laboratori, el teu camp de proves. O millor dit, el teu quadern d'informes. Creus que la vida és curta i s'ha de provar tot, des del paracaigudisme fins a la Coca-Cola amb aspirina. Tens tantes ganes d'abarcar tantes coses, que escrius amb presses i poses nerviosos als lectors. Evita les comes i els punts, i mostra't emocionat/da amb cada cosa que fas i expliques. Creus que tothom compartirà la teva excitació, i això s'ha de notar als teus articles.

"Sí sí sí síiiiiiiiiiiiiiiiii! Ahir vaig fer ponting quina passada tios sé que us moriu de ganes i d'enveja per mi la veritat és que va ser alucinant tirar-se des d'allà dalt sense pensar-m'ho ni un moment sabeu aquella sensació de tenir l'estómac a la boca que la bilis gairebé se't dispara? Doncs això. Avui he estat provant de crear cançons amb el teclat d'un amic que me'l va deixar per fer música amb l'ordinador a que mola he? Sé que vosaltres també voleu uoh uoh molaaaaa! Aquesta tarda em beuré un litre de Bailey's amb Coca-cola i ho filmaré amb vídeo per penjar-ho a internet i que tothom vegi què passa a veure si el vídeo té tant d'èxit com el dia que vaig filmar quan posava el hàmster al microones."

(estret de Histerix Weblog)

____

1 Una nova classificació igual que totes les classificacions de webloggers del món. Perquè ja ho sabeu, amics, fer un weblog consisteix en copiar tot allò que fan els altres (aquí és quan em giro a la càmera amb un somriure que reflexa la llum amb un so de cling, i us assenyalo amb un dit).

2 I ara, al triar el teu estil, rebràs de franc un fantàstic CD amb captures dels comentaris (els esborrats inclosos!) dels posts més polèmics de la blogosfera!

3 Sis.

Sergi
10 comentaris | enllaç permanent
Dimbo
Última tira
LA FRASE

"Ya empezais con los agujeros de gusano?!?!?"

LA COLUMNA

Metges

Només hi ha metges saludables a la TV. Estàs assegut a la sala d'espera i veus com va passant el personal. Mires la senyora del costat, o la mare amb la nena, o l'àvia que mira el terra, i penses què estan fent allà. Curiosament sembla que estiguin molt més saludables que la majoria de metges. Els més vells presenten tota la varietat de vicis sintomàtics, dormir poc, tabac, alcohol i infermeres. Els metges joves estan més pendents de la nova de urgències, que fer-te una mica de cas i és quan et tornes invisible. De vegades per trencar aquella fredor et pregunten quatre tonteries, com per fer-se més propers. Em recorden als taxistes que pretenen començar a parlar d'algun tema i com moltes altres coses quan no hi ha ganes, no n'hi ha. Per això no entenc que, després de tot, quan és va al metge anem en taxi.

GENERADOR DE POBLES
DESCARREGA


descarrega'ls!
Aquesta web està sota llicència Copyleft Creative Commons