« 1 2 3 4 5 6 7 8 9 »
SECCIONS

Inici
ForatSutra
La Columna
Tires
Clatellòmetre
L'Oracle

Contacte

GENERADORS

Noms de pagès
Poemes Catalans
Sectes
Reencarnòmetre

ENLLAÇA'NS






enllaça'ns
ENLLAÇOS

catapings
musicamp3
bcnskyline
blocat
racocatalà
viasurf
seo consultant
sergiovillalba


dj further
laMundial.net
maestria de estilos
marc parrot
sonorate
subversive



HOOLIGANISME






COL·LEGUISME

allò que veig
basta de bastas
calítoe
dreadful
embut
erik
ester
flatline
flop!
gemmablog
gumets
jun
lladre
marianitu
mek
menxu
més marge!
nanda
nikto
proudemax
ramon
roger
teseache
trampoline
victima10



.

Llicència Creative Commons

Get Firefox!

27.09.06  Metges
Només hi ha metges saludables a la TV. Estàs assegut a la sala d'espera i veus com va passant el personal. Mires la senyora del costat, o la mare amb la nena, o l'àvia que mira el terra, i penses què estan fent allà. Curiosament sembla que estiguin molt més saludables que la majoria de metges. Els més vells presenten tota la varietat de vicis sintomàtics, dormir poc, tabac, alcohol i infermeres. Els metges joves estan més pendents de la nova de urgències, que fer-te una mica de cas i és quan et tornes invisible. De vegades per trencar aquella fredor et pregunten quatre tonteries, com per fer-se més propers. Em recorden als taxistes que pretenen començar a parlar d'algun tema i com moltes altres coses quan no hi ha ganes, no n'hi ha. Per això no entenc que, després de tot, quan és va al metge anem en taxi.
Marçal
7 comentaris | enllaç permanent
30.08.06  Etiquetes

Resulta curiós veure pel carrer tot ple de gent vestida amb samarretes "fashion". Roba que llueixen en els maniquis de les botigues de moda. I és clar, tard o d'hora, veiem la mateixa samarreta sobre un home panxut d'uns 50 anys. La porta perquè li agrada? O la porta perquè li han vengut que així serà més jove, més modern? Però no crec que una sola peça de roba ens reivindiqui tant. L'elegància és saber portar i saber què no portar. I es que potser tota la vida ens han vestit, la mare de petits, l'escola i la societat. Víctimes de la moda, del senyor Inditex, del vestuari de les televisions. Imitadors de tot el que calgui per no perdre l'etiqueta de piju, neng, punk, grounge, gòtic i moltes més que ens vendran. I demà què ens faran posar?

Marçal
1 comentari | enllaç permanent
21.06.06  Regals

Vas pel centre i se t'acosta el teu amigo i t'ofereix una cervesa a 1euro. Al súper et fan tastar un formatge i amb gel de dutxa et donen una mostra gratuïta de desodorant. Vas al banc o caixa i sortegen centenars de cotxes, viatges, sous mensuals. Tot són reclams al consum. I m'agradaria saber qui té el suficient valor per regalar algo by the face. Res de comprar pel seu regal. Enfonsaríem  les empreses de cornflakes i pastelitos a borsa? No, ara no despisteu que tots teniu la baticao amagada! El valor d'un regal hauria de ser inferior al seu valor emotiu o pràctic. I és que ens tornem bojos pels regals, perseguim el plaer d'obtenir alguna cosa pensant que no ho pagarem, ens enganyem, ens perdonem i anem una mica més enllà. Feliços almenys fins a una setmaneta abans de fi de mes. A saber com serà la pilota de nivea aquest estiu.

Marçal
5 comentaris | enllaç permanent
07.06.06  Sensacions
M'agrada tot el que em produeix sensacions. I es para el món i et sents pròxim al cel. Quan vas en cotxe vas seguint per on et porta el camí, sents com avances, però restes tancat al paisatge, penses que a l'apagar el contacte les imatges de les finestretes s'acabaran. En moto es diferent, estas quiet, i les rodes fan avançar el món. Tot ve a tu i tu no vas enlloc. Extranya sensació. Com quan estas el tren veí marxa i sents que es el teu. Giri qui giri estem seduïts per les sensacions, però dóna més gust que et vinguin a buscar. És més màgic.
Marçal
2 comentaris | enllaç permanent
09.05.06  Viatge

En la història s'han intentat respondre multitud de preguntes filosòfiques. D'on som? D'on venim? On anirem a parar? A mi particularment m'interessa l'On som i On Són? Per exemple; On són aquella gent dels primers blogs, on són aquelles esperances verbals que ens assaltaven als 20 anys? Qui s'ha deixat consumir pel viure i aparcat les seves idees? Nous blogs, nous inicis, de joves i no tan joves. Als 20 anem a l'estació sense saber quin tren agafar, i 20 anys després hi ha gent que en baixa. Curiosament abans de pujar o després de baixar és quan apareix el blog, quan tots sabem que el més bonic és compartir el viatge.

Marçal
3 comentaris | enllaç permanent
Aquesta web està sota llicència Copyleft Creative Commons