Imagineu un Flashback dels guapos, d'aquells que entren amb 'cortinilla' sonora després d'un primer pla de cine. Imagineu a l'Estanislau Garrotxa tragant saliva, davant del tauler de l'institut, resseguint la llista de la selectivitat amb el dit fins que llegeix el seu nom.
Imagineu una porta que duu al jardinet de davant d'una casa, que s'obre i de dins hi surt l'Estanislau Garrotxa amb una maleta amb rodes, que es dirigeix cap a un Ford Fiesta atrotinat de cinquena mà. El Senyor i la Senyora Garrotxa venten un mocador des de la porta, mentre el Ford Fiesta que duu a dins l'Estanislau s'allunya pel carrer principal cap a la Universitat de Girona.
No cal imaginar els anys que l'amic Garrotxa passa a la facultat, amagat rera els llibres per passar desapercebut als gamberros sense gaire èxit, sovint tornant a l'habitació sense pantalons, amb els calçotets tibats fins al front o directament untat en quitrà i plomes.
Per això l'acció vola fins al faristol de l'escenari on l'Estanislau Garrotxa, diploma en mà, apel·lant a la germanor estudiantil, perdona els vuit-cents catorze cops que els de l'equip de rugbi li han fet la vaca, i acaba el discurset de rigor llençant el birret a l'aire.
Un cop contextualitzada la vida del Dr.Garrotxa, Especialista Volcanòleg, voleiem fins un petit estudi, on un telèfon antic sona amb insistència des de sota d'alguna pila de papers. El Dr.Garrotxa, que ha esperat al catorzè 'ring' per desvetllar-se, llença a terra una pila de paper continu i desenterra el telèfon. Quan despenja, encara duu enganxada a la cara la tapa de plàstic d'un cafè de l'Starbucks.
"Sí? Sí, sóc jo. Sí, sí, sí! És clar que sí!". Després de dos minuts i de vint-i-set 'sís', penja el telèfon. Té els ulls com plats. La càmera s'allunya per la finestra i, un cop al carrer, sentim el vint-i-vuitè 'síiii!' en forma de crit primigeni, i un colom espantat aixeca el vol des d'un fanal que tot just s'encén a primera hora del matí.
Dues hores i mitja més tard es troba assegut al bell mig d'un petit plató de televisió, amb la pitrera de la maquilladora rebotant-li a la cara mentre li retoca els 'brillos' de les entrades. Quan les immenses mamelles desapareixen del seu camp de visió, descobreix que a l'altra butaca ja l'espera -ni més ni menys!- el puto Josep Cuní, amb cara d'haver-se menjat un parell de regidors per esmorzar. Quan el regidor que encara no ha estat ingerit crida 'dins!' i el Senyor Cuní gira el cap per mirar-lo, els collons del Dr.Garrotxa, com farien dues tortugues, s'amaguen dins el seu escrot com si un instint ancestral l'estigués preparant per la monumental patada als pebrots que és a punt de rebre.
-Haguéssim volgut tenir al Dr.Mesa -comença el presentador-, però a causa d'uns problemes personals no ha pogut assistir avui al programa. Per això amb tots nosaltres tenim al Doctor Estanislau Garrotxa, Especialista Volcanòleg, que ens parlarà del núvol de cendra que està afectant el trànsit aeri de tot Europa. Bon dia Dr.Garrotxa, creu que els aeroports podran normalitzar la seva situació en els propers dies?
És aquí quan a l'Estanislau Garrotxa li passa tota la vida per davant, en especial la vida acadèmica que ha ocupat gran part de la seva joventut. I se n'adona que no ha fet res, que no té res més que una obsessió malaltissa pels putos volcans. Se n'adona que ha esperat tota la vida, des d'un lloc i un temps equivocats, a ser reconegut per allò que és i allò que estima. Perquè ell sap de volcans, i si centenars de milers de passatgers no poden anar-se'n de vacances a les Maldives, o si no poden fer un viatge de negocis per intercanviar targetes i putes de luxe, la seva vida seguirà igual, al mateix despatx de merda, amb la mateixa impressora d'agulles de merda... esperant la mateixa trucada de merda. Perquè l'únic que ell vol és veure una muntanya explotar, córrer lluny dels rius de lava i dels núvols piroclàstics, observar-ho tot des d'un turonet i sentir-se com un Déu del Foc.
El Dr.Garrotxa s'aixeca de la cadira, s'arrenca el micro com si fos King Kong apartant-se un avionet de la solapa, respira fons tres vegades mentre mira la càmera davant de tot un país que flipa, i lentament s'endú la mà als ous per enviar els seus millors desitjos a tots els pilots d'avió 'que ens estan veient des de casa'. Abans que pugui obrir la boca, el cor del Dr.Garrotxa decideix que és el moment d'entrar en erupció i esclata com un tros d'infern, enviant rius de dolor aquí i allà, aturant el trànsit sanguini del cos del nostre protagonista. Mentre cau a terra de genolls no pot evitar pensar que morirà sense ni saber pronunciar el nom d'aquell maleït volcà.
Sergi |
